Turisme urbà i qualitat de vida

La polèmica que aquests darrers temps està aixecant el procés de gentrificació que viuen moltes ciutats del nostre entorn no deixa de ser un exemple del canvi que experimenta la societat pel que fa a la concepció econòmica de l’espai urbà. Palma no n’és una excepció i el potencial de l’activitat turística que s’hi desenvolupa actua de manera clara al respecte, transformant la fisonomia dels barris i les activitats que s’hi duen a terme. 

Tot i la puixança econòmica de les grans vies comercials i de l’entorn de les principals zones monumentals de Palma, durant molts d’anys hem estat parlant de la degradació d’una part de la ciutat antiga, de l’abandonament progressiu d’edificis i d’establiments comercials, d’inseguretat... o, fins i tot, ens hem queixat que tal o tal altra zona ha esdevingut un gueto de marginació que requereix solucions integrals que van més enllà d’intervencions puntuals dels serveis socials.

Els plans de remodelació plantejats per les institucions han estat múltiples per intentar canviar aquesta situació, però, més enllà de l’embelliment de vies urbanes, de suports genèrics per a la rehabilitació d’habitatges, de la millora d’equipaments comercials, etc., sembla que són les regles del mercat les que van imposant el seu model de transformació i gentrificació progressiva.

Davant aquesta realitat es poden adoptar diverses actituds; la nostra no pot ser ignorar-la, sinó definir un model d’equilibri que garanteixi el benestar i la qualitat de vida de les persones que hi habiten, alhora que la faci compatible amb l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa. Ningú no vol convertir la ciutat antiga en un parc temàtic per a turistes, però, si no som curosos amb les propostes que posam damunt la taula, correm el perill de fer-ho inevitable.

Regular a Palma activitats com les corresponents al lloguer turístic, els hotels urbans o el trànsit de creuers, entre d’altres, amb una concepció merament restrictiva no condueix enlloc. Aquestes són activitats dinamitzadores de la nostra economia que poden ésser ordenades degudament per compatibilitzar-les amb un model de ciutat més sostenible i amb un major compromís de qualitat de vida per als seus habitants. El turisme urbà necessàriament ha d’assumir les normes de convivència que caracteritzen una ciutat habitable, i això implica ser extremadament efectius contra la generació de molèsties i renous, comportaments incívics, etc.

Dit això, és fonamental activar un compromís social amb la gent, pensar en la Palma dels palmesans, de les persones que hi habiten i que han de ser el centre de les polítiques municipals. Cal facilitar les iniciatives que tendeixin a fomentar la rehabilitació d’edificis i habitatges per al seu ús com a residència habitual. Cal pensar en Palma d’una manera integral, amb tots els seus barris i pobles, com a escenari per dur a terme les polítiques d’habitatge i d’integració. Cal atendre de manera personalitzada totes aquelles circumstàncies personals de dificultat per garantir, d’una manera o d’una altra, el dret a l’habitatge en condicions dignes. Cal impulsar una política de lloguers socials prou flexible per estimular els propietaris d’habitatges buits. Perpetuar situacions de precarietat basades en el manteniment d’infralloguers, així com forçar el lloguer d’habitatges (sovint degradats per manca d’expectatives rendibles), tampoc no és cap solució si realment volem acarar el problema amb totes les seves dimensions.

El turisme urbà ha vengut per quedar-se, i aquest és un fenomen que s’ha generalitzat fruit de l’ús de les noves tecnologies i d’una concepció més global de la societat. No és tant fill de les grans especulacions com d’una demanda creixent de les classes mitjanes europees, a les quals respon l’oferta de les cases mitjanes mallorquines. La desestacionalització que tant hem reclamat aquí té una de les seves respostes en aquest turisme que va més enllà del sol i platja per gaudir de la ciutat i reforçar la seva oferta econòmica, cultural i de lleure.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.