Mallorca al quart mil·lenni

Un dels programes estrella de la televisió del postfranquisme es deia Más Allá. En ell, el doctor Jiménez del Oso, psiquiatre expert en fenòmens paranormals, ens il·lustrava sobre els OVNIs i la presència d’extraterrestres; escoltàvem psicofonies incomprensibles, ens relatava l’aparició de fantasmes i d’altres éssers misteriosos, o descobríem civilitzacions esotèriques que havien desaparegut de manera inexplicable. Era un programa molt entretingut, i allò que afirmava aquell reputat periodista, amb veu impostada, gaudia d’una presumpció de veracitat inqüestionada per bona part de la seva parròquia.

La ficció és un gènere que triomfa a les televisions, però els fenòmens paranormals se’n duen la palma: en aquest cas, la “Palma de Mallorca” amb què els mitjans de Madrid tendeixen a designar aquest paradís insular; encara que els illencs siguin tractats com a alienigenes en el seu relat de país, perquè els referents nostrats els grinyolen. Per això, quan un programa com Cuarto Milenio ens obsequia amb un especial dedicat a la nostra illa, no podem més que agrair-ho i observar com l’alquímia televisiva fa malabarismes amb l’erudició il·luminada dels seus veterans aprenents de bruixot. 

He de dir que la recopilació de tòpics previsibles va ser exhaustiva, i l’exposició, inconnexa i dispersa. Al final del programa no em va quedar clar si el fèretre de vidre de la beateta santa Catalina Thomàs era un OVNI comparegut als anys seixanta per Sóller, o si Raimundo Lulio (el nostre Ramon Llull de tota la vida, pare de la llengua catalana) era un altre alquimista que, com ells, també feia màgia amb les paraules i amb els números cabalístics. Sigui com sigui, crec que els televidents varen tenir clar que, abans del turisme, eren les bruixes mallorquines —i no les sueques— les que regnaven en les baixes passions d’una societat esotèrica que va desaparèixer envoltada de misteri.

La televisió del passat tenia els seus referents; l’actual ens sorprèn amb programes de gran audiència que dibuixen la realitat d’uns generadors d’opinió que, no contents amb fantasmes i aparicions, ara també s’han dedicat a fer debat i anàlisi polític, al nou programa Horizonte, alineant-se amb les tesis més rocambolesques i conspiranòiques de l’espanyolisme d’extrema dreta.

 

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.

Comentaris