La gran aventura d’imposar l’espanyol

Era al voltant dels segles XV-XVI quan Antonio de Nebrija, l’autor de la primera gramàtica castellana, afirmava: «La lengua es la compañera del Imperio». Passat el nou mil·lenni, sembla que és Televisió Espanyola, de la mà d’Iñaki Gabilondo, qui ha perdut la memòria històrica per blanquejar la imposició del castellà fora del seu domini lingüístic originari. El mateix canvi de denominació, de castellà a espanyol, ja és tota una declaració d’intencions respecte de les altres llengües de l’Estat, que han vist com, amb el temps, han estat substituïdes gairebé fins a la seva residualització. I aquest màgic procés no ha estat fruit d’un enamorament irreversible cap a la llengua de Cervantes, com ens pretén fer creure la radiotelevisió pública amb l’ajut de la RAE, sinó de segles de prohibicions legals i d’adoctrinaments per considerar les llengües pròpies com a elements irrellevants de cultura que entrebancaven el projecte nacional espanyol. 

Ja va ser el rei Joan Carles I (l’emèrit) qui va afirmar que l’espanyol mai havia estat una llengua d’imposició. Tal vegada la multitud de decrets i cèdules reials que, des del segle XVIII, han prohibit el català per imposar el castellà a l’administració pública, a la justícia, a l’exèrcit, al notariat i a la documentació legal, a l’ensenyament, a l’església, als espectacles públics, a la impressió de llibres, a la premsa i als mitjans de comunicació, al funcionament de l’economia, a la concepció d’allò que es considera bona educació, etc., no han existit mai. Com tampoc les penes que s’imposaven en cas d’incompliment i que, amb el temps, han esdevingut innecessàries, perquè el que s’ha convertit en norma social és que tot es faci en castellà i que el català sigui una espècie d’excentricitat, ara sí, permesa als autòctons.

Avui el que és inimaginable és gosar parlar en català a algú que ho fa en castellà o que just insinua un accent que no és genuïnament mallorquí, per molt que domini el català. La imposició del castellà ja la tenim tan interioritzada que l’exercim els catalanoparlants de manera automàtica i inconscient. I els qui no ho fan són tractats de radicals o d’alienígenes. Bravo, TVE: a les Balears encara esperam els teus compromisos amb la llengua catalana, com aquell Godot que mai no arribava.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.