Ciudadanos o l'eco del PP

 

Ciudadanos va néixer a Catalunya per contrarestar la suposada connivència dels socialistes amb les formacions nacionalistes; igual que havia passat amb la UPyD de Rosa Díez al País Basc. La presència desmesurada dels seus líders, especialment d'Albert Rivera, a l'anomenada “Brunete mediàtica”, els va situar en la política espanyola i va convertir les seves organitzacions en partits d'Estat.

 

Resolt el tema de qui es menjava a qui, UPyD va ser devorada, no van dubtar a transformar el referent socialdemòcrata inicial en un liberalisme asèptic. D'aquell reducte d'intel·lectuals jacobins, desplaçats del socialisme perifèric espanyol, en quedava ben poc. El nou objectiu assignat ara era la substitució dels nacionalistes com a frontissa al Congrés dels Diputats. El problema fou que lluny d'erosionar el PSOE, per discurs i similitud, a qui van minvar va ser al PP. Cs, que s'havia concebut com una simple crossa per als populars, fins i tot es va atrevir a discutir-los el lideratge de la dreta. Ni tan sols van acceptar formar govern, amb el PSOE de Pedro Sánchez, per modular les seves polítiques al dictat dels poders que els havien potenciat. Res, que els hi havia sortit bort l'invent.

A les Balears Ciudadanos ha passat sense pena ni glòria, pura mimesi del que passava a la resta de l'estat. Ni l'anticatalanisme els ha suposat cap rèdit, més aviat la imatge d'un partit desarrelat. Ni el fitxatge de l'expresident Bauzá els ha revestit d'un líder carismàtic per a la causa a les Illes. L’elecció de Patricia Guasp no té lectura en clau balear; més aviat respon a un intent de l'aspra Arrimadas per retenir el poder mitjançant un referent més amable.

Ciudadanos avui no és alternativa de res, ni frontissa possible, gairebé res més que un eco que repeteix les consignes del PP, mentre intenta no desaparèixer de l'escenari electoral. L'espanyolisme exacerbat que els caracteritza ha estat superat per VOX. Al seu entorn, uns es pregunten: Per què votar Cs, si ja tenim PP i VOX? Altres, els que es van creure això del centrisme, han redescobert el PSOE; quan no, vaguen a la recerca d'un paraigües regional que els doni aixopluc. Sempre queden els últims de les Filipines, els herois. Però això no te cap importància. La llum s'apagarà igualment.