No fa gaire que es va anunciar el traspàs de la competència de costes. Després de quaranta anys d'autonomia, semblava que finalment es podria gestionar, amb agilitat i proximitat, una matèria tan sensible per a una economia eminentment turística com la nostra. Però no és or tot el que ho sembla i el que realment es va transferir va ser poc més que la gestió de llicències, perquè el que és la capacitat de decisió final, això, com no podia ser d’altre manera, s’ho ha quedat Madrid.
El model autonòmic espanyol és complex i, sovint, es podria assegurar que du el fre de mà posat. A diferència d'altres models europeus, aquí l'Estat desconfia de les atribucions autonòmiques; fins i tot el Govern espanyol ha creat costosos ministeris per condicionar les polítiques de competència exclusiva de les comunitats autònomes. I aquí sembla que ningú no es queixa de duplicitats administratives o de dispendis injustificats. Fins i tot n'hi ha que imploren que l'Estat intervengui en aquestes matèries, perquè es puguin dur a terme polítiques efectives i no hi hagi una deixadesa de responsabilitats en l’establiment de criteris unificadors. Sembla que l'única cosa que els preocupa és el que ens costen les “inútils” autonomies, no l'Estat amb la seva “patriòtica” retenció d'atribucions i recursos que no li pertoquen.
No deixa de ser significatiu com certes forces polítiques, que tot el dia bravegen de “constitucionalistes” i de que la “llei” està per complir-se, quan es procedeix a alguna transferència plenament estatutària, a les nacionalitats de veritat, no deixen de vociferar que són fruit del xantatge dels separatistes i que, per mil·lèsima vegada, trenquen la unitat d'Espanya. Realment se creuen la Constitució i el marc autonòmic que d’ella n'emana? Deia José Antonio Primo de Rivera que li semblaven bé l'autonomia per a les regions castellanes, perquè no suposaven cap perill. Jo crec que encara perviu molt del pensament de José Antonio en determinades forces polítiques, fins i tot de l’esquerra.
La sensació que un té és que a part de que se'ns deixi la gestió ordinària de serveis públics com l'educació, la sanitat, l'assistència social, l'ordenació del territori, part del foment socioeconòmic o cultural, etc. en realitat, l'abast de l'autogovern és limitat, pura descentralització administrativa, que cada dia s'assembla més en allò que en el seu moment va ser l'antiga “Administración Periférica del Estato”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada