Mallorca i el perillós Fuster

 

Joan Fuster, de qui el 2022 se n'ha celebrat el centenari del naixement, ha estat objecte de tota casta d'actes commemoratius promoguts pels governs de Balears, València i Catalunya; així com per les principals entitats acadèmiques i culturals d’aquests territoris. Si hi ha hagut un intel·lectual demonitzat durant la Transició, aquest va ser Fuster. La por a que els seus postulats triomfessin, i es produís una confluència d'interessos entre els Països Catalans, va encendre les alarmes del poder establert. Va ser víctima de tota mena d'amenaces, fins i tot d'atemptats amb bomba a la seva casa de Sueca, en allò que posteriorment s’anomenaria la batalla de València o guerra bruta contra el valencianisme cultural i polític. La virulència dialèctica amb què certs mitjans van insuflar el conflicte, fins i tot va tenir les seves seqüeles a les illes Balears.

Avui sembla que el perill d'abans ha estat superat, i ara ja es pot reconèixer de manera innòcua una figura que va influir decisivament en el pensament de la majoria d'intel·lectuals i polítics progressistes o nacionalistes de la seva època. L'obra de Fuster és extensa, però de tota ella Nosaltres els valencians marcarà un abans i un després, i crearà escola a Mallorca amb Els mallorquins de Josep Melià, com abans ho havia fet Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives. En aquests volums el lector trobarà una reflexió profunda sobre la identitat i l'evolució dels pobles respectius, i una solució de continuïtat per no desaparèixer de la història. Fuster va abanderar un model de reconstrucció democràtica i territorial del post franquisme que finalment no va acabar de quallar. El sistema autonòmic actual s'ha quedat a mig camí. Els que esperaven trobar la normalitat cultural i lingüística no deixen de veure com cada dia es consolida una reculada més. El centenari de Fuster representa una bona ocasió per al record, la reflexió i qui sap si per al propòsit d’esmena. Però això darrer ja correspondrà a altres generacions.

No voldria acabar aquest article sense fer referència abans a la recent publicació d'un magnífic llibre de Gabriel Ensenyat Pujol, Fuster i els mallorquins. No s'ho poden perdre.