On és MÉS ?

Ningú ho recorda, però al principi d’aquesta doble legislatura de pacte d’esquerres, Biel Barceló de MÉS, va ser una opció real per presidir el Govern, en detriment de Francina Armengol. Al final, es van conformar amb la presidència del Consell i dos anys de batlia de Palma. MÉS representava una alternativa fresca que unia els valors tradicionals de l'esquerra, el nacionalisme i l'ecologisme. Una versió renovada del PSM amb l’apèndix dels díscols d’Esquerra Unida-Verds que es van unir al projecte.

 

Lluny de sortir reforçats de la gestió, a les eleccions de 2019, van ser penalitzats pel seu electorat i relegats a espais secundaris en la configuració del nou Govern. Algunes àrees anteriorment assignades poc tenien a veure amb el perfil dels seus votants i això es va notar. S'esperava més de MÉS encapçalant propostes de país, i progressivament la il·lusió inicial es va anar tornant en decepció.

Balears necessita una força a l'esquerra que se cregui el país, amb conviccions fermes respecte de la identitat nacional pròpia i la voluntat d'autogovern que això representa. MÉS, per herència i tradició, ocupa aquest espai; encara que de vegades fa la sensació que viuen en una competició permanent amb l'espai podemita per veure qui és més alternatiu o d'esquerres. El nacionalisme que caracteritzava el vell PSM sembla que ha estat relativitzat i que, amb prou feines, ha ressorgit momentàniament amb el tema del català a la sanitat. Estar a l'esquerra del PSOE no és bo per a un partit que hauria de representar totes les sensibilitats progressistes del nacionalisme, sobiranisme, o com ho vulguin anomenar.

Bé des de l'esquerra de MÉS, bé des del centrisme que representa el PI, o d'altres formacions que puguin sorgir, és important tenir partits propis. La defensa prioritària dels interessos de Balears, amb el matís que es vulgui, d’això en depèn. Els partits estatals, siguin de l'esquerra o de la dreta, amb la seva acció de govern, segueixen polítiques paral·leles amb el tracte que donen a les Illes. Ser decisiu en la constitució de noves majories ha de tenir un preu que vagi més enllà de la simple gestió. S’ha de fer país de bon de veres, no n'hi ha prou amb la retòrica. Ens hi juguam el futur, el ser o no ser com a poble.