Amb la lletra d'una cançó de Los Rodríguez que deia “Tal vez yo no sea tu hombre ideal” iniciava Carles Cabrera la seva carrera per ser designat candidat d'El Pi a la batlia de Palma. Procedent del món de l'educació i la cultura, se li ha encarregat una tasca no gens fàcil. La capital mallorquina sempre ha estat una plaça complicada per al centrisme nacionalista o regionalista. Palma és una ciutat amb una població molt heterogènia que tendeix a dissoldre la seva mallorquinitat en un totum revolutum que alterna cosmopolitisme amb un cert provincianisme espanyol. Electoralment, el comportament dels seus votants, no desdiu de l’imaginari que els mitjans de Madrid fixen per al conjunt de l’estat.
En Cabrera sap que a Palma hi ha gent que se sent òrfena d’una
força moderada, que defensi amb afany una política de proximitat. Ha
tingut l'oportunitat d'escoltar aquesta demanda de primera mà. Defensar els
petits, la gent de tota la vida que se sent desplaçada, les persones que es
volen integrar, els joves i la gent gran… i tot això, en una ciutat que ha de
ser més participativa, més neta, tranquil·la i segura. Un municipi dinàmic en
el foment de la seva economia de base i compromès amb el benestar de la
ciutadania; actiu en la defensa de la llengua, la cultura i el patrimoni, i obert
al món i la modernitat sense perdre la seva essència mallorquina.
Els sondejos electorals sempre són objecte d'interpretació, però no deixa de ser significatriu com algun d'ells, per primera vegada, contemplen la possibilitat de l'entrada de El Pi a l'Ajuntament de Palma. No sabem què passarà. El que està clar és que el candidat Cabrera s'ho haurà de guanyar a pols. Ningú no li regalarà res.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada