La resiliència d’El Pi

En aquestes eleccions El Pi ha passat de ser la força que havia d’arbitrar la constitució de noves majories a quedar exclosa del Parlament balear. Tot augura una nova travessia del desert per reconstituir un espai que s’ha demostrat resistent a tota casta d’adversitats. El 2011, amb la desaparició d’aquella Unió Mallorquina, acostumada a estructurar xarxa des del poder dels governs del PP o dels Pactes de Progrés, s’obria una etapa que no ha estat mai un camí de roses.  Després d’una legislatura d’extraparlamentarisme, el 2015, retornà a les institucions unint nacionalistes i regionalistes de centre en una nova formació que bevia dels desastres de la gestió del PP de Bauzá. Tres legislatures d’oposició han marcat un caràcter molt diferent al de la vella UM, encara que els tòpics sempre són un recurs fàcil per als creadors d’opinió.

 

Aquest 2023, tant a nivell espanyol com balear, ha suposat un tsunami que ha agrupat al voltant del PP la major part de l’espai de la dreta i el centre per desbancar les polítiques d’una esquerra naïf que ha decebut. Ni la por a l’extrema dreta de VOX, com a possible aliat, han dissuadit una massa electoral que volia canvi. El Pi, enemic dels extremismes, n’ha estat una víctima. No obstant això, encara queda molt de Pi a les institucions, als ajuntaments i al Consell de Mallorca, per refer l’espai amb una proposta engrescadora per tornar il·lusionar la ciutadania de les Illes Balears.

El Pi, al llarg de la seva existència, s’ha mantingut com un partit municipalista i aquesta és la seva principal força i el seu futur, necessàriament, haurà de passar per aquí. Esser un partit proper a la ciutadania, fortament implantat al territori, amb una ideologia solvent, i generacionalment renovat, seran els altres ingredients fonamentals per aconseguir-ho.

La resiliència és una virtut acreditada per aquells que han demostrat que, malgrat tot, encara hi són per fer país. En política s’ha de saber ser-hi, tant a les dures com a les madures.