Nacions i estats

Termes com la paraula nació assoleixen múltiples interpretacions polítiques, culturals o històriques que augmenten el grau de dificultat a l’hora d’abordar el seu abast d’una manera senzilla i unívoca. És evident que si reduïm la seva significació a la d’estat independent, tal i com pretenen les ideologies jacobines que emanen de la revolució francesa, poca cosa més podem dir. Per exemple: no existeix una nació catalana perquè no hi ha un estat català independent. Podria existir? Sí. Qui constituiria aquesta nació? Els territoris i persones que formassin part d’aquest estat independent, seria la resposta. Tot molt matemàtic i quadriculat. I tal volta, en les relacions internacionals oficials, aquesta filosofia s’ha imposat, però en el món de la política que inspira la teoria de les nacions la resposta seria tota una altre. Una nació és una cosa diferent d’un simple estat independent i afecta al component humà i identitari dels pobles que es constitueixen amb vocació d’esser i transcendir com a tals. L’estructuració d’aquests pobles com a entitats sobiranes, com a estats plenament desenvolupats, o com a projectes d’estat, és l’element que dóna coherència política i reconeixement a les identitats nacionals existents.

 

No totes les nacions aspiren a esdevenir estats independents. N’hi ha que troben en la federació o la confederació, l’autonomia si més no, una fórmula adient per encaixar els seus desitjos com a nació. No vol dir això, de cap de les maneres, que renunciï als seus atributs inherents a la condició de nació com són la sobirania i el dret a l’autodeterminació que se’n deriva. Una nació pot conviure unida a altres nacions sempre i quan existeixi un respecte mutu per la identitat i la sobirania nacional de cadascuna d’elles i no existeixi la voluntat d’absorció, assimilació, domini o control d’una respecte de les altres. En aquest darrer cas, la independència és l’única alternativa viable per garantir el manteniment del fet nacional propi. És per això que l’estat habitual d’una nació que assoleix la seva plenitud sigui la d’un estat independent, raó per la qual hi ha la tendència d’identificar nació amb estat independent.

No obstant això, en el món dels estats independents n’hi ha molts que no es corresponen a una nació entesa com un poble amb una identitat homogènia. De fet, la norma general és que no ho siguin però que ho pretenguin amb tota la seva força. Això és degut a l’heterogeneïtat d’estats existents i a les múltiples casuístiques que els originaren.  Esdevenir un estat (independent o no) sembla que és el fruit de tota una sèrie de processos evolutius que fan que uns pobles (nacions) puguin assolir aquest estadi, mentre que d’altres n’estan a l’espera quan no totalment al marge d’aquesta opció. Així hi haurà nacions que lideraran estats plenament constituïts, mentre que altres comunitats nacionals simplement assoliran l’estadi corresponent al de regions, colònies o dominis, inserides dins d’un projecte nacional aliè que podran assumir com a propi o no. Les disputes frontereres, les guerres d’expansió, la constitució d’imperis, l’establiment de colònies, les aglomeracions dinàstiques de territoris, la geopolítica de les potències, etc. condicionen de manera decisiva aquestes capacitats d’esdevenir o no un estat o una nació reconeguda i respectada com a tal.

De totes maneres el món de les nacions no és estàtic, i la història està plena d’exemples de pobles que al llarg del temps van passant per distintes fases polítiques que com els éssers vius naixen, creixen, es reprodueixen i moren. Fins i tot podríem dir que emmalalteixen d’afeccions que fan que estiguin desaparegudes de la vida quotidiana durant una bona temporada. Tal volta d’aquesta evolució biològica el que més ens pot interessar són els mecanismes que garanteixen la perdurabilitat de l’espècie en una nova generació que és continuadora de l’anterior. Això explica la pervivència de pobles, aparentment desapareguts, que reviuen i es tornen a constituir com a entitats polítiques reconstituïdes, mentre que veim com cauen els grans imperis o estats que semblaven immutables i tot poderosos, i són substituïts per altres. Evidentment el cicle biològic dels pobles, de les nacions, no són els dels humans, són molt llargs i desesperants per a la nostra paciència acostumada al titular immediat o del dia següent. Tot i així, quan els processos es precipiten, són demolidors i generen una nova realitat.