Proposta de Decàleg per un Estat plurilingüe

 

1.        La construcció d’un Estat que reconeix la seva pluralitat cultural i lingüística requereix d’un canvi substancial en la manera d’entendre el que és Espanya per assumir les identitats territorials no castellanes.

 

2.             El català (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), el basc (Euskadi i Navarra) i el gallec (Galícia) han de disposar d’un estatus garantit de normalitat i hegemonia en els seus respectius territoris, essent el vehicle habitual d’expressió pública i privada; i l’Estat les ha de reconèixer i protegir per igual, de la mateixa manera que ho fa amb el castellà en l’àmbit territorial que li és propi en origen.

3.        Castellà, català, basc i gallec han de tenir la condició de llengües d’Estat, i l’Estat les ha de fer servir de manera habitual en les seves manifestacions institucionals comuns, així com en totes les administracions, tant les territorials de caràcter perifèric, com la central quan correspongui.

4.        Per a l’exercici de qualsevol càrrec (funcionarial o no) a l’Administració perifèrica de l’Estat, a l’Administració de Justícia o als cossos de seguretat, s’haurà d’acreditar el coneixement oral i escrit de la llengua territorial. En cas contrari, s’haurà d’adquirir el compromís d’obtenir la corresponent acreditació en el termini de dos anys per mantenir-hi el càrrec o lloc de feina.

5.       Català, basc i gallec no tant sols han de tenir la condició de llengua oficial de la Unió Europea, sinó que l’Estat ha d’assumir els costos d’aquest estatus i facilitar els beneficis que d’aquesta condició se’n deriven.

6.        L’Estat ha de reconèixer la unitat de la llengua catalana en la seva integritat, impedint la presentació d’aquesta llengua com a opcions separades apel·lant a les denominacions estatutàries de català o de valencià, i deixar sense efectes jurídics qualsevol interpretació que en qüestioni la unitat.

7.        La legislació estatal, a més de l’autonòmica, han de garantir que el sector privat, en particular el comercial, el cultural, el de l’oci, l’esport, etc., reflecteixen aquesta pluralitat; fent preeminent l’ús d’aquestes llengües en els respectius territoris. S’actuarà de manera especial amb les multinacionals tecnològiques perquè integrin el català, el basc i el gallec en les seves ofertes d’opció d’idioma i que aquests siguin els predeterminats en els seus àmbits territorials.

8.        Els mitjans de comunicació públics estatals han d’incorporar un sistema de multilingüísme i oferir la seva programació per defecte en la llengua del territori, encara que puguin accedir a altres idiomes a elecció de l’usuari. Les plataformes i resta de mitjans estatals, han d’incorporar sistemes semblants d’acord amb la legislació que s’estableixi per protegir les llengües, s’haurà de disposar d’un suport institucional amb aquesta finalitat. S’establiran quatre espais lingüístics de comunicació agrupant les comunitats autònomes per llengua de referència.

9.        Les altres llengües minoritzades de l’estat (astur-lleonès, aragonès i occità-aranès) també gaudiran del respecte corresponent en els seus respectius àmbits territorials d’acord amb la seva legislació específica.

10.      Es durà a terme una política de conscienciació permanent perquè la societat assumeixi els valors d’aquesta pluralitat, així com de foment perquè les persones es puguin integrar en l’espai cultural i lingüístics dels respectius territoris de residència; tot respectant la seva identitat d’origen que és personal i ha de ser objecte de protecció i reconeixement. La globalització i la multiculturalitat, fruit dels processos migratoris, interns i externs, s’ha de fer compatibles per tenir societats obertes i tolerants, i alhora continuadores de les identitats dels països/territoris que els donen acollida.