L’Europa que votarem

S’acosten les eleccions europees i, com sempre, molta gent optarà per l’abstenció, quan no per un vot en clau nacional per premiar o castigar els seus respectius governs. Total, l’Europarlament no determina gaire les polítiques de la Unió, sinó que són els dirigents dels vells estats-nació els que fan i desfan d’acord amb els seus interessos. No és d’estranyar que la ciutadania difícilment entengui que és això d’Europa respecte d’ells: no és un país o una nació, ni tant sols una potència mundial de la qual se’n puguin sentir orgullosos de formar-ne part. 

El projecte europeu, que en el seu moment era garantia de democràcia, progrés econòmic i benestar social, ha decebut. La Unió Europea s’ha convertit en una pesada màquina burocràtica que, lluny d'agilitzar processos, embossa amb paperassa i complexos procediments actuacions que haurien de ser senzilles i dinàmiques. He sentit batles comentar que s’estimen més prescindir de fons europeus per fer coses d’utilitat relativa, perquè al final, més que un ajut, és una complicació administrativa i pressupostària que no els surt a compte.

Tot i així, confés que soc un europeista convençut. Crec en la necessitat d’una Europa unida en base a un sistema federal, amb uns valors de radicalitat democràtica que han de ser la garantia de la llibertat, no tant sols de la seva ciutadania, sinó també dels pobles o nacionalitats que la integren. Una Europa que encapçali la lluita per la sostenibilitat ambiental, la qualitat de vida de les persones, la igualtat, la solidaritat i la no discriminació per lluitar contra l’amenaça de qualsevol forma d’integrisme o règim totalitari. Necessitam una Europa forta, que no tant sols ha d’aspirar a ser el primer mercat econòmic del món, sinó que ha de ser el referent d'unió en la diversitat, per donar exemple de com conviure en pau, cooperar i fer avançar la societat i el progrés.

Les Balears ens jugam molt en aquestes eleccions. Europa ha de respectar la nostra singularitat i deixar de tractar-nos com a una simple colònia turística. Ha de reconèixer el nostre fet diferencial, la insularitat i els costos o límits que això comporta i l’oficialitat del català a la Unió. No ens poden continuar discriminant. Votar en clau balear a Europa és una necessitat.

+

En aquestes eleccions, al marge de les forces d’àmbit estatal, que faran una lectura en clau netament espanyola, i el passible augment de l’extrema dreta, que sembla un fenomen generalitzat a tota Europa, el que a nosaltres ens interessa són les forces de país, que es corresponen a les que tenen una concepció plurinacional de l’Estat i defensen una Europa dels pobles.  El fet que l’Estat espanyol sigui circumscripció única provoca que en cada edició de les eleccions europees es constitueixin grans coalicions electorals per garantir l’accés al Parlament europeu de les petites formacions territorials. En aquest sentit, essent generosos, hem de parlar de tres o quatre opcions que s’ajustarien en aquests paràmetres polítics per als propers comicis del 9 de juny.

La primera d’aquestes és Ara Repúbliques, coalició integrada per ERC, EH-Bildu, BNG i el conglomerat Ara-Més de les Illes Balears, a la qual les enquestes preveuen entre 2 i 3 eurodiputats. És de felicitar que per primera vegada i de manera clara el món de Més per Mallorca i Més per Menorca encaixin en l’espai de l’esquerra nacional que ideològicament els hi correspon i no hagin defugit el referent d’ERC com antigament havia fet el PSM amb l’extinta Euskadiko Ezquerra (integrada al PSOE) o la també desapareguda Convergència i Unió, on hi havia un encaix en termes de país, però no en l’eix esquerra-dreta.

En el vessant esquerra també hem de parlar de Compromís del País Valencià, que tot i que el seu lloc natural seria Ara Repúbliques, el número 4 que els hi oferien no els hi donava garanties d’obtenir un escó, raó per la qual, després de molta pressió han aconseguit el número 3 a la candidatura de Sumar, atès que les enquestes donen entre 3 i 4 diputats en aquesta coalició. Res, una candidatura de conveniència, per a un Compromís cada cop més desnaturalitzat en el seu vessant nacional.

L’altre opció que incorpora un partit illenc és CEUS, Coalició per una Europa Solidària, que integren el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària i Geroa Bai (marca blanca del PNB a Navarra), a més d’El Pi. Val a dir que aquesta coalició de centre transversal, també inclou el suport extern d’opcions polítiques que no han acabat de quallar electoralment, aquest seria el cas de Demòcrates Valencians i alguns ex del PDECAT. Les enquestes els hi atorguen entre 0 i 1 eurodiputat. Per El Pi és una oportunitat per significar-se en un espai en el qual es vol homologar i fer campanya per reivindicar els greuges de la insularitat.

Finalment, l'altra opció transversal que es presenta apel·lant al vot dels balears és el projecte de Puigdemont, Junts i Lliures per Europa, que aquests darrers 5 anys ha fet del Parlament europeu un dels escenaris principals de la lluita nacional catalana. Aquesta candidatura està integrada per personalitats de tots els Països Catalans, i entre els seus membres n'hi ha de provinents d'una plataforma d'illencs amb agenda pròpia. Les enquestes els hi atorguen entre 1 i 2 eurodiputats.

Les eleccions europees, com sempre, són especials i el vot de cadascú té moltes dimensions a l’hora de ser decidit. Europa és important i el nostre vot també.