43 models alternatius o no

En una de les tertúlies organitzades aquest estiu per l’Obra Cultural Balear, sobre el model de país que volem, l’economista Antoni Riera comentava l’existència de 43 situacions semblants a la nostra en què se n’havien sortit trobant una alternativa. No va entrar en propostes, però sí que va fer una diagnosi precisa del problema econòmic.

Desconec els possibles 43 models alternatius, però el que em preocupa no és que una o vàries d’aquestes propostes ens puguin servir com a referent, sinó si hi ha voluntat real de canvi. És evident que el turisme és el motor de la nostra economia i aquí ningú està tan boig com per carregar-se la gallina dels ous d’or. El problema no és el turisme com a locomotora de la nostra economia. El problema és que la locomotora, per mantenir la velocitat que se li ha exigit, ha començat a consumir la fusta dels vagons per alimentar la caldera i correm el perill de desballestar tot el tren.

Ara es volen plantejar alternatives, però la pregunta que ens cal fer és si tenim capacitat per fer-ho o aquesta és una decisió que no depèn de nosaltres. El model econòmic espanyol es fonamenta en la riquesa que generen les colònies turístiques i en la sobreexplotació d’aquestes perquè la gallina no deixi de posar, compulsivament, els ous d’or que l’espoli fiscal transfereix a Madrid i a les grans empreses internacionals que, al final, es queden amb la major part del pastís.

La gent d’aquesta terra ens hem beneficiat molt del turisme, però això és com jugar al set i mig, si et passes perds. I els illencs hem guanyat moltes partides, fins el punt de convertir-nos en addictes i anar perdent el control sense adonar-nos-en. Quan un té la sensació que ha arribat al límit i ja no reconeix ni el seu entorn com el propi, és que les polítiques que s’han dut a terme apunten al col·lapse. El progrés, la modernitat, l’evolució... vol canvi, res és estàtic, per això repensar el país és fa més necessari que mai per no persistir en el camí equivocat.

Vivim un canvi de cicle i no és tant sols el turisme l’objecte de reflexió. En aquest repensar el país s’han de qüestionar tots els elements que el configuren, perquè les eines d’autogovern que l’havien de preservar s’han quedat obsoletes i ineficients davant dels nous reptes.