Les urnes devaluades

Curiosa democràcia l’espanyola allà on el dictamen de les urnes és qüestionat i temut. El poder emana del poble, afirmarien uns seguint les regles dels cànons correctes.  Altres, més sincers, però amb l’eufemisme a la boca, apel·larien a la nació (l’estat) i la seva unitat, com a font de tota sobirania per a l’exercici del poder i el manteniment de l’ordre establert. En aquest sentit, hi ha gent que pensa que les urnes es poden equivocar i, fins i tot, com s’ha demostrat, esdevenir un perill que s’ha de combatre per mar, cel i terra. És la urna elevada a la condició de delicte penal, que propugnen alguns que van donant lliçons de democràcia, quan es materialitzen en referèndums no desitjats. 

La sensació és que la urna hi és per ser corregida. No entraré a analitzar els sistemes electorals, tots tenen els seus punts tendenciosos. Però, establertes les regles del joc que configuren les majories i les minories, el que no es pot fer és desautoritzar la legitimitat quan el resultat no és el que ens interessa. Criminalitzar decisions democràtiques i les lleis que les materialitzen per deixar-les sense efecte real, no fan més que posar en evidència el propi Estat i la seva solvència com a democràcia avançada. No correspon al poder no electe reescriure les lleis i els conceptes jurídics de manera arbitrària per desautoritzar el poder legislatiu i punir allò que ideològicament els obsessiona. Els salvapatrias de torn no fan més que empitjorar les coses d’una manera patètica. Els poders públics estan per tractar els problemes polítics des de la política, sobretot quan tenen una arrel estructural de gran calat com és el cas català o la plurinacionalitat de l’Estat, que també ens afecta als illencs.

Espanya, com a societat, s’ha sentit humiliada perquè les urnes d’una part d’ella li van dir que d’aquesta manera no volien continuar formant part del seu projecte. Ja feia temps que es manifestaven en el mateix sentit sense ser escoltades.  La resposta no va ser el pacte sinó la repressió, convençuts que les urnes parlarien d’una altra manera si el poble que s’hi expressa comprovés els danys que se’n deriven per fer-ne un ús indegut. Ara les urnes castigades han parlat d’una altra manera, però el problema continua essent el mateix. 

PD

La setmana en què s’ha publicat aquest article hem vist com una sentència europea avalava la decisió de la presidenta del Parlament Europeu de no reconèixer l’escó obtingut a les darreres eleccions europees per l’eurodiputat Antoni Comín de Junts per Catalunya, perquè no figurava a la llista oficial que l’Estat espanyol havia tramès dels electes per la seva circumscripció. Contradir el resultats de les urnes i alterar la configuració de les cambres, deixant escons vacants, sorprenentment no tant sols és una pràctica habitual als règims autoritaris, amb aparença de democràcia, sinó també d’Espanya i la pròpia Unió Europea.