50 propostes de l'OCB

Propostes de l'OBRA CULTURAL BALEAR relatives a la sostenibilitat lingüística i cultural per al Grup de treball de l'àrea de patrimoni cultural de la Mesa per al pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social  i ambiental de les Illes Balears.

>>> Llengua

Mesura núm. 1: Fons de Foment del Turisme Sostenible

Destinar un percentatge del 5 % del Fons de Foment del Turisme Sostenible, a partir de la recaptació de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears, a finançar projectes específicament vinculats al foment de la llengua catalana i incorporar a la Comissió de Foment del Turisme Sostenible entitats que tenguin entre els seus objectius la defensa de la llengua catalana.

Mesura núm. 2: pla de xoc per a les zones més turistificades

Elaborar i executar un pla de xoc de mesures urgents a les zones en què el català té una presència residual (com, per exemple, Calvià, Palma o Eivissa) amb l’objectiu de revitalitzar la llengua a partir d’una intervenció integral, de manera que es puguin mirar de revertir els efectes dels canvis sobrevinguts a causa del model de monocultiu turístic que aquestes zones han patit de manera més accentuada.

Mesura núm. 3: paisatge lingüístic de les zones turístiques

Elaborar i executar un pla per incorporar de forma preeminent la llengua catalana en el paisatge lingüístic, tant visual com sonor, de les zones turístiques: senyalització viària, retolació d’establiments, anuncis a la via pública, etc., i aprovar una normativa que garanteixi aquesta presència.

Mesura núm. 4: toponímia

Garantir que es fa un ús correcte de la toponímia oficial de les Illes Balears a les infraestructures d’arribada dels turistes (ports i aeroports —paradigmàticament, el de Palma—) i a les zones turístiques, les urbanitzacions, etc.

Mesura núm. 5: grans esdeveniments esportius o culturals

Assegurar l’ús de la llengua catalana en una posició preeminent en els grans esdeveniments esportius o culturals (proves esportives, festivals de música, etc.) que siguin un reclam per als turistes, tant en la difusió com en la realització dels esdeveniments, i també l’ús dels topònims propis de les Illes Balears en els textos en altres llengües sempre que no tenguin una forma tradicional en la llengua de recepció.

Mesura núm. 6: el català, element revaloritzador

Caracteritzar la llengua catalana com a element distintiu, identificador i revaloritzador de la destinació en les estratègies, campanyes i accions de promoció turística (presència a fires, webs, etc.), que permetin als visitants incorporar-la com a part integrant de l’experiència turística i fins i tot fer-ne un ús bàsic en les interaccions quotidianes.

Mesura núm. 7: productes de consum turístic

Incentivar l’ús del català en l’etiquetatge, l’embalatge, etc., dels productes de més consum turístic (capses d’ensaïmades, etiquetes de sobrassades, de vi o begudes locals, etc.) –en relació als objectes de record turístic (souvenirs), vegeu la mesura núm. 40.

Mesura núm. 8: campanya de divulgació entre els turistes

Dur a terme una campanya permanent de divulgació entre els turistes de la realitat lingüística de les Illes Balears en els punts d’entrada (ports i aeroports), transport públic, establiments turístics, equipaments culturals, punts de gran afluència turística, etc., mitjançant panells explicatius, distribució de materials editats, audioguies, etc.

Mesura núm. 9: formació dels guies turístics

Elaborar i executar un pla de formació dels guies turístics sobre la realitat lingüística i cultural de les Illes Balears amb l’objectiu que, en les seves interaccions amb els turistes, puguin incloure referències a la llengua com a element distintiu, identificador i revaloritzador del territori i la seva gent, que en fomentin el respecte i en permetin la presa de consciència de la necessitat de preservació, i revisar les vies d’acreditació dels coneixements de català per a l’habilitació com a guia oficial a fi de garantir que tenen un coneixement de català suficient per dur a terme la seva activitat professional en aquesta llengua.

Mesura núm. 10: turisme lingüisticocultural

Promoure un turisme lingüisticocultural enfocat a captar els milers d’alumnes que anualment cursen estudis de català arreu del món —especialment a gairebé cent cinquanta universitats, a través de lectorats i altres fórmules— i altres interessats a iniciar aquests estudis, amb l’articulació d’una oferta ludicoformativa atractiva.

Mesura núm. 11: webs de les empreses turístiques

Impulsar, a través de disposicions normatives i de plans de foment, l’oferta en llengua catalana dels webs de cadenes i establiments hotelers, empreses de lloguer vacacional o plataformes comercialitzadores de l’oferta turística, així com dels establiments de restauració, empreses de lloguer de tot tipus de vehicles, empreses d’organització d’experiències per al turisme (visites guiades, excursions, passejades en vaixell, tasts gastronòmics o enològics, etc.), i serveis turístics en general.

Mesura núm. 12: ús del català als establiments de restauració

Assegurar la presència del català als establiments de restauració (bars, cafeteries, restaurants i similars): retolació fixa exterior i interior, cartes, pissarra o full de menú, factures, tiquets, ofertes, etc., a través de les mesures normatives corresponents i dels plans de promoció que es considerin necessaris, que haurien d’incloure una oferta d’assessorament lingüístic suficient.

Mesura núm. 13: intel·ligència artificial i robòtica

Incorporar la llengua catalana en les solucions d’innovació basades en la intel·ligència artificial i la robòtica aplicades en les empreses dels sectors de l’hoteleria i la restauració, i en especial en els serveis adreçats als clients.

Mesura núm. 14: personal dels establiments de restauració

Modificar l’article 111.a) del Decret 20/2015, de 17 d’abril, que regula les condicions i els requisits mínims dels establiments de restauració relatius al personal, a fi d’introduir-hi les qüestions següents:

•             Que entre els coneixements i la formació necessaris de què ha de disposar el personal per dur a terme la seva activitat i garantir la correcta prestació del servei hi ha d’haver uns coneixements mínims de la llengua catalana que els permeti entendre els clients que s’expressen en aquesta llengua i expressar-hi els conceptes més bàsics vinculats al servei prestat.

•             Que en el manual de benvinguda que la direcció de l’establiment ha de proporcionar als empleats hi hagi, entre els termes adequats de tracte correcte al client, el respecte a la diversitat lingüística.

•             Que l’establiment hagi de disposar de personal que parli la llengua oficial pròpia de les Illes Balears.

Mesura núm. 15: valoració dels coneixements de català

Valorar els coneixements de llengua catalana, acreditats documentalment o de forma pràctica, en els processos de contractació del personal de les empreses del sector turístic, en especial el que ha de tenir contacte amb el públic, com un element més de la idoneïtat del treballador per dur a terme els serveis que hagi de prestar.

Mesura núm. 16: aprenentatge de la llengua en l’entorn laboral

Facilitar que els treballadors de l’empresa puguin aprendre la llengua catalana en l’espai i l’horari laborals, a través de recursos propis (per exemple, organitzant classes, grups de conversa o voluntariats lingüístics) o externs (per exemple, facilitant l’accés a cursos de català en línia).

Mesura núm. 17: centres de treball com a entorns d’integració

Dissenyar i aplicar plans d’actuació específics per a cada empresa perquè el centre laboral pugui ser un entorn d’integració per a les persones nouvingudes. Aquest pla hauria d’incloure, a més de formació lingüística per a les persones que no saben català, formació bàsica sobre actituds lingüístiques i l’establiment de pautes de comportament lingüístic per al conjunt del personal, inclosos els directius.

Mesura núm. 18: formació lingüística general

Garantir que hi ha una oferta de formació lingüística bàsica per al conjunt de la població, suficient i variada quant a format, horari, ubicació, etc., finançada per les institucions públiques i organitzada pel seu compte o conjuntament amb associacions de veïns, entitats culturals... Cal que aquesta oferta es vehiculi principalment a través dels ajuntaments, com a institucions més properes als ciutadans, que tengui un enfocament eminentment pràctic i centrat en la llengua oral, i que es pugui articular a través d’eixos motivadors per als aprenents (com, per exemple, els cursos per a les famílies dels alumnes nouvinguts per poder ajudar els fills en el procés d’aprenentatge, que es poden fer als mateixos centres escolars).

Mesura núm. 19: formació lingüística sectorial

Proporcionar una formació lingüística sectorial a tots els treballadors vinculats directament o indirectament a la indústria turística (seguretat, jardineria, transports, neteja, construcció...), que els aporti els coneixements lingüístics específics de l’àmbit laboral i els permeti dur a terme la seva tasca professional en català.

Mesura núm. 20: formació per al personal d’atenció al públic a l’hoteleria i la restauració

Elaborar i executar un pla de formació per al personal que treballa en el sector de l’hoteleria i la restauració, i en especial per al que té un contacte amb el públic, que inclogui coneixements bàsics de llengua (fonamentalment de comprensió oral i d’expressió oral vinculada a la tasca professional) i també formació en sensibilització lingüística (realitat lingüística de les Illes Balears, impacte del turisme, drets dels ciutadans...).

Mesura núm. 21: escoles d’estiu

Oferir als fills dels treballadors del sector turístic provinents de fora escoles d’estiu gratuïtes perquè puguin reforçar el contacte amb la llengua i la cultura (cançons, rondalles, jocs populars...) de les Illes Balears d’una forma lúdica, a més de facilitar la conciliació familiar als treballadors. Les escoles d’estiu s’haurien de dur a terme, sempre que sigui possible, a prop del lloc de residència o de treball dels progenitors.

Mesura núm. 22: tallers d’estiu per a infants i joves

Garantir una oferta, a través de l’administració educativa, de tallers d’estiu per a infants i joves procedents de fora de l’àrea lingüística per preparar-ne la incorporació al sistema educatiu reglat de les Illes Balears amb uns coneixements mínims suficients que permeti a l’alumne seguir les classes des del primer dia del curs.

Mesura núm. 23: pla d’acolliment lingüístic escolar

Oferir un pla d’acolliment lingüístic i cultural potent que faciliti la incorporació tardana dels alumnes al sistema escolar de les Illes Balears, al llarg de tot el curs acadèmic, amb els recursos necessaris (hores de dedicació dels docents, materials específics, etc.) per donar resposta a les necessitats dels alumnes i dels centres educatius. En el marc d’aquest pla es poden preveure actuacions de caire lúdic que facilitin la interacció d’aquests nous alumnes amb els autòctons amb l’objectiu d’establir vincles.

Mesura núm. 24: formació dels docents

Assegurar que la formació dels docents s’ajusta a les necessitats en matèria lingüística de la societat a la qual donen servei, a través principalment de tres actuacions:

•             Revisar la formació inicial a la Universitat de les Illes Balears dels futurs professionals de l’educació a fi de comprovar que tenen les eines necessàries per encarar la complexa realitat sociolingüística de les aules de les Illes Balears i garantir una formació lingüística adequada dels alumnes. En especial, es considera convenient revisar els plans de formació dels graus de mestres (Educació Infantil i Educació Primària) i el Màster de Formació del Professorat.

•             Incorporar continguts similars als esmentats per a la formació inicial en el pla de formació lingüística i cultural que capacita per a l’exercici de la docència a les Illes Balears els titulats a universitats de fora de les Illes Balears.

•             Potenciar, dins el context de la formació permanent, l’oferta d’activitats formatives que reforcin les necessitats dels docents, com ara tècniques de conducció de grups (per establir la llengua de relació amb els nous companys a l’inici de curs) o d’immersió lingüística.

Mesura núm. 25: auxiliars de conversa en llengua catalana

Activar un programa d’auxiliars de conversa en llengua catalana a tots els centres docents amb l’objectiu de millorar la competència comunicativa oral dels alumnes, mitjançant la planificació i la implantació d’activitats orals i donant suport lingüístic oral a l’aula en col·laboració amb els docents del centre.

Mesura núm. 26: equips de suport a l’ensenyament en català i de català

Dotar els docents i els centres educatius dels recursos necessaris (assessorament tècnic, recursos, materials, etc.) per poder tractar de forma adequada la diversitat lingüística present a les aules, fruit del creixement demogràfic, i alhora assegurar que els alumnes esdevenen competents en la llengua pròpia de les Illes Balears, tal com marca la llei.

Mesura núm. 27: actituds lingüístiques als centres escolars

Promoure que els diferents col·lectius presents en els centres docents prenguin consciència sobre les seves actituds lingüístiques i oferir-los recursos per reforçar la seva assertivitat lingüística:

•             Docents: entendre el seu paper com a models lingüístics, tant a l’aula com en les interaccions informals amb els altres docents, la resta de personal, els alumnes i les famílies.

•             Personal d’administració i serveis: comprendre que els alumnes han de veure que l’ús del català s’estén més enllà de les aules.

•             Alumnes: reflexionar sobre els drets i deures com a ciutadans també en aquesta qüestió i posar en valor el seu paper respecte del futur de la llengua.

Mesura núm. 28: activitats extraescolars

Requerir com a requisit que el català sigui la llengua vehicular de totes les activitats extraescolars (esportives, escèniques, musicals, d’arts plàstiques, etc.) organitzades pels centres, les associacions de pares i mares, les administracions, etc., i lliurar per escrit als monitors d’aquestes activitats les directrius que han de regir les comunicacions amb els alumnes, d’acord amb el projecte lingüístic de centre.

Mesura núm. 29: acollida lingüística i cultural dels nouvinguts

Dissenyar i implantar un programa que, paral·lelament a la cobertura d’altres necessitats que puguin tenir i des d’una perspectiva intercultural, faciliti l’acollida lingüística i cultural a la població que acaba d’arribar a les Illes Balears amb l’objectiu de residir-hi, que inclogui mesures com ara lliurar-los informació essencial sobre la realitat de les Illes Balears en la llengua d’origen, facilitar-los un servei de traducció o de mediació als centres educatius o mèdics, oferir-los formació lingüística bàsica ajustada a les seves necessitats, facilitar-los l’accés a una oferta cultural que els pugui donar a conèixer les principals manifestacions culturals i els posi en contacte amb població autòctona, etc.

Mesura núm. 30: cooperació amb les associacions de nouvinguts

Cooperar amb les associacions d’immigrants, els col·lectius de residents i els consolats a fi de vehicular els valors de respecte entre totes les llengües i cultures, detectar les necessitats d’aquests sectors de població en relació amb la llengua catalana i apel·lar al compromís dels nouvinguts cap a la terra d’acollida.

Mesura núm. 31: programa de creació d’espais segurs

Crear un programa a través del qual les associacions culturals, els grups excursionistes, els clubs esportius, etc., puguin oferir activitats que esdevenguin espais segurs per als aprenents de català i, d’aquesta manera, es converteixin en llocs de trobada entre la població autòctona i la nouvinguda.

Mesura núm. 32: incentius per a l’aprenentatge i l’ús de la llengua

Crear incentius perquè es duguin a terme actuacions amb l’objectiu que la nova població aprengui i empri la llengua pròpia de les Illes Balears, com ara bonificacions fiscals per a les empreses que faciliten l’aprenentatge de català en l’entorn laboral o apliquen plans d’integració, o segons el nombre de treballadors que tenguin acreditat un nivell de coneixements de llengua catalana, distribució d’entrades per a esdeveniments culturals en català entre els alumnes de cursos de llengua catalana, etc.

Mesura núm. 33: llengües de l’atenció sociosanitària

Dur a terme actuacions (com contractar serveis de traducció automàtica, mediadors, traductors...) que afavoreixin, en la mesura que es pugui, la incorporació a l’atenció sociosanitària d’altres llengües presents a la societat actual de les Illes Balears.

Mesura núm. 34: directrius d’ús lingüístic a l’àmbit sociosanitari

Establir unes directrius clares i flexibles per al personal sobre l’ús de les llengües en les diferents modalitats de comunicació en l’àmbit sociosanitari, que facilitin l’adequació màxima a les opcions de disponibilitat lingüística preferida pels usuaris, alhora que permetin als nouvinguts el contacte amb la llengua pròpia de les Illes Balears com a via per respectar el seu dret a accedir a la llengua del territori on han decidit viure.

Mesura núm. 35: actituds lingüístiques

Dur a terme, dins els plans de formació respectius, actuacions que permetin treballar les actituds lingüístiques dels treballadors públics, especialment dels que tenen contacte directe amb els ciutadans, i també les de personal com ara monitors de temps lliure, entrenadors esportius, etc., amb l’objectiu que siguin conscients, per una banda, de la responsabilitat corporativa respecte de l’organització que representen i, per una altra, de la importància del seu comportament lingüístic a l’hora de facilitar l’accés a la llengua catalana als seus usuaris.

Mesura núm. 36: oferta de lleure en català

Assegurar que hi ha una oferta de lleure en català suficient i variada a l’abast dels ciutadans, posant una atenció especial en la destinada als joves (creació de mems o pòdcasts, tallers de glosa o rap, videojocs, anime i manga, música de tendència, jocs en general, etc.) i en el món dels esports.

Mesura núm. 37: campanya sobre comportaments lingüístics

Dur a terme una campanya per incidir en els comportaments lingüístics dels catalanoparlants, de manera que es puguin modificar normes d’ús tan nocives per a la continuïtat de la llengua catalana com ara la norma de convergència lingüística i la de no iniciar converses en català amb desconeguts.

Mesura núm. 38: compromís d’emprar la llengua en públic

Manifestar, els representants polítics i d’organitzacions vinculades amb el turisme i els nouvinguts, el compromís d’emprar de forma prioritària la llengua catalana en els actes per raó del càrrec.

 >>> Cultura

Mesura núm. 39: Fons de Foment del Turisme Sostenible. Cultura i patrimoni

Reforçar la presència entre els destinataris del Fons de Foment del Turisme Sostenible de projectes adreçats a la conservació del patrimoni en el sentit més ampli del concepte, tant del patrimoni material com del patrimoni immaterial, i altres projectes culturals que garanteixin la preservació i la divulgació de la cultura pròpia.

Mesura núm. 40: marxandatge cultural propi

Fomentar la creació d’un marxandatge cultural que incorpori la identitat de la destinació, inclosa la llengua catalana i les formes tradicionals dels topònims, a l’objecte de record turístic (souvenirs) que viatjarà a casa amb el visitant.

Mesura núm. 41: projecció exterior de la cultura

Garantir la presència de la producció cultural en llengua catalana i dels creadors illencs en els diferents festivals culturals amb potencialitat turística, i prendre consciència del valor afegit dels trets culturals diferenciats que acrediten una destinació a l’hora de fer-ne projecció a l’exterior.

Mesura núm. 42: informació i difusió cultural

Millorar els continguts de les pàgines oficials d’informació turística perquè el visitant adquireixi una idea global i contrastada sobre el nostre país: identitat, cultura i història, i posar en valor els trets identitaris com a valor diferencial.

Mesura núm. 43: accés a la cultura

Posar a l’abast de tots els residents, i especialment dels nouvinguts, una oferta gratuïta, de caràcter formatiu i recreatiu, d’activitats relacionades amb la cultura i la llengua pròpies (classes, tallers, trobades, itineraris, concursos, excursions, intercanvis, cultura popular, música tradicional, coral o instrumental, teatre, ball de bot, artesania, ceràmica, gastronomia, etc.).

Mesura núm. 44: recerca i difusió de la cultura immaterial

Fomentar la recerca i la difusió del patrimoni cultural immaterial amb iniciatives que facilitin el contacte i la comprensió amb les altres cultures: crear espais d’exhibició i divulgació rigorosos i atractius per al resident i per al visitant, i posar en valor les tradicions i les expressions orals; les arts de l’espectacle (música tradicional, dansa i teatre); els usos socials, els rituals i els actes festius; els coneixements i els usos relacionats amb la natura i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals, tal com estableix la UNESCO en la seva definició de patrimoni immaterial.

Mesura núm. 45: institucions públiques culturals

Enfortir i consolidar les institucions públiques culturals (museus, arxius, biblioteques, teatres...), augmentant-ne els recursos econòmics, professionals i tecnològics, a fi de disposar d’una oferta plural i potent que incorpori de manera continuada la perspectiva cultural pròpia i que sigui atractiva per als diferents sectors de la població.

Mesura núm. 46: museus de referència

Convertir els museus de Mallorca (juntament amb el Museu Etnològic de Muro), de Menorca i d’Eivissa en equipaments que siguin els referents de l’espai de projecció de la nostra història i cultura, mitjançant la consecució o la consolidació de projectes museològics integrals i de la coordinació entre ells, i crear el museu de Formentera en la mateixa línia d’actuació.

Mesura núm. 47: indústria cultural

En el marc dels plans de diversificació econòmica, fomentar el maridatge entre la indústria cultural i el sector turístic, i impulsar les contractacions de serveis i projectes del sector turístic amb les empreses culturals: audiovisuals, disseny, activitats, etc.

Mesura núm. 48: millora dels espais patrimonials vius

Dotar de contingut els espais patrimonials amb panells en llengua catalana que tenguessin la traducció a una multitud d’idiomes (per ser respectuosos amb la diversitat lingüística mundial i especialment amb les identitats dels nostres turistes) amb un sistema de codis QR, per exemple, a fi que la visita no es redueixi a l’observació de l’arquitectura, sinó que expliqui l’origen i els usos dels espais, tenint en compte que molts dels monuments i edificis històrics són part de la cultura i de la història pròpia de les Illes Balears.

Mesura núm. 49: personatges il·lustres

Aprofitar la projecció internacional de personatges històrics (Ramon Llull, l’arxiduc Lluís Salvador, Chopin i George Sand, Gertrude Stein, Robert Graves, arquitectes com Erwin Broner o Jørn Utzon, pintors com Erwin Bechtold o Ritch Miller, etc.) o contemporanis (Joan Pons, Maria del Mar Bonet, Toni Catany, Elies Torres, Joan Miró, Miquel Barceló...) per contextualitzar-los i relacionar-los amb altres creadors i amb altres elements dels diferents contextos propis.

Mesura núm. 50: defensa del patrimoni arquitectònic

Prohibir la conversió d’edificis històrics en establiments turístics a fi de preservar-ne la dignitat i garantir la perdurabilitat de la seva genuïnitat, llevat de casos excepcionals en què sigui l’única possibilitat, o la més adient, de salvaguardar el patrimoni.