Manifest apòcrif

Mallorca és un país plural i modern, que hem de construir entre tots si volem tenir un futur garantit; però també som un país que té història i una data de naixement: el 31 de desembre de 1229.

Aquell dia va ser el moment fundacional del nostre poble, quan el rei Jaume I va incorporar aquesta illa a un nou món del qual en som hereus com a mallorquins i mallorquines, amb una identitat, que hem de saber preservar i transmetre a les noves generacions.

Han passat prop de vuit segles des de la constitució d’aquell Regne de Mallorca, integrat pels catalans que majoritàriament varen venir de terres empordaneses, i la nostra societat ha donat acollida a gent dels cinc continents que també han de participar d’aquesta mallorquinitat que ens identifica.

És cert que mai hi havia hagut tanta gent en aquesta terra que sabés parlar en català, que l’entengués o que estàs capacitada per escriure’l. Que mai havíem disposat d’una literatura, d’una creativitat musical o d’uns mitjans de comunicació, en la nostra llengua, tan dinàmics com en el present.

Però també es cert que les eines de castellanització i substitució culturals i lingüístiques mai havien estat tant potents com les d’ara. I això no tant sols afecta la gent nouvinguda, que difícilment té al·licients per integrar-se en aquesta mallorquinitat, sinó que també s’ha estès a la societat autòctona, i en particular als joves, que fan del castellà la seva eina majoritària de socialització.

Davant tot això, si volem tenir un futur, hem de saber reaccionar i exigir solucions; perquè el règim vigent de l’Espanya de les autonomies no ha donat els fruits que s’esperaven. No han garantit que la llengua i la cultura pròpies de Mallorca, de les Illes Balears i dels Països Catalans, siguin les hegemòniques i normals en el territori que els hi és propi.

Necessitam un vertader reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Un reconeixement que posi en peu d’igualtat les quatre llengües oficials en drets i deures en cada un dels seus àmbits respectius.

Les eines de normalització que es varen dissenyar en el passat estaven pensades per a una altra societat, amb una demografia i  unes tecnologies de la comunicació diferents. I tot i així, no se n’ha fet l’ús que seria desitjable, ja que només han incidit de manera parcial en aquells espais directament vinculats a les administracions autonòmiques i locals; però no sobre la llengua de l’Estat, del món de l’empresa i el comerç o la cultura de masses, que són les que actualment determinen els referents de les persones.

Aquest any que tancam, un estat germà com és Andorra, ha deixat d’aplicar les polítiques lingüístiques que es fan servir a Espanya perquè no tenen els efectes positius sobre el català que serien desitjables; i per preservar-lo, han adoptat les mateixes mesures que aplica qualsevol país d’Europa per defensar el seu propi idioma. Fer del català una llengua necessària per viure i treballar a Andorra, perquè allò que no és necessari amb el temps desapareix.

Els territoris de parla catalana hem de saber fer pinya per exigir els nostres drets. Per disposar de les mateixes eines que tenen els altres pobles per defensar allò que és seu. I això s’ha de fer amb valentia, orgull i intel·ligència davant els poders públics i privats.

El 31 de Desembre és la diada del poble mallorquí, és la Festa de l’Estendard, de les quatre barres que fan part dels nostres escuts i banderes, i ens identifiquen com a poble. La celebram des del segle XIII, a Ciutat i a Part Forana, i és la commemoració civil més antiga d’Europa que es manté viva.

La raó de ser d’aquesta Diada és recordar-nos que tenim una identitat nacional pròpia i que ja, des del primer moment de la nostra constitució, se’ns va reconèixer el dret a l’autogovern dins d’aquell projecte plural que era la corona catalano-aragonesa.

Avui hem de demanar a les nostres institucions d’autogovern que respectin la història. Que no s’inventin diades postisses. Que defensin de bon de veres la nostra llengua i cultura, fent-la un requisit i posant els mitjans reals per al seu coneixement i normalització. Que compleixin l’Estatut d’Autonomia.

Per tenir un futur garantint hem de tenir vocació integradora per valorar i sumar totes les sensibilitats de la gent que creu en el nostre país. Només així podrem avançar sense renunciar a res d’allò que és essencial per esdevenir un poble respectat i normal, perquè en aquesta lluita tots hi som més necessaris que mai.

Visca el 31 de Desembre!

Visca Mallorca!

A la fotografia hi apareix en la part central l'escut quatribarrat del monarca i als laterals l'escut quarterat (barres i castell de l'Almudaina) que identificava les institucions (Universitat) de la Ciutat i Regne de Mallorca. Aquests escuts avui es troben a la façana exterior de les escales del palau March de Palma. Aquesta iconografia es va fer servir fins els Decrets de Nova Planta, que a principis del segle XVIII aboliren l'estructura política i l'autogovern del Regne de Mallorca i suposaren la integració dels estats de la Corona d'Aragó a la de Castella després de la Guerra de Successió.