Aquest 2025 ha estat declarat pel Govern de les Illes Balears com a l’Any Llompart. Aquell intel·lectual icona de la cultura al nostre país, que durant la Transició era presentat pels sectors ultres com un traïdor a Espanya, avui congria el suport de totes les forces democràtiques.
De Llompart podríem destacar una llarga i consolidada trajectòria en el món literari i de l’activisme cultural, i més incipient en la política; però sempre de compromís amb el país insular que volia lliure, i la nació completa que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Les mitges tintes, que tant s’estilen en els nostres temps, no formaven part del seu vocabulari. Aspirar a la normalitat, ho implicava tot. Record una intervenció seva al Teatre Principal de Palma de l’any 1986, en motiu del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en la qual va afirmar que no seríem un país normal fins que no ens atraquessin pel carrer en català. Avui aquestes declaracions serien considerades com a políticament incorrectes, però no deixen de descriure una realitat sociolingüística que, encertada o no, ens parlen de la llengua com un element democràtic que no ha de ser monopoli de determinades elits, sinó de totes les capes de la societat, sigui quin sigui el seu rol.
Durant aquest Any Llompart molts seran els actes i articles que evocaran la seva figura des d’una perspectiva molt més elevada i completa que aquesta petita aportació. Però, només per acabar, m'agradaria recordar la comparació que feia de la nostra llengua amb un retaule religiós, del qual afirmava que per molt corcat i degradat que estàs, sempre el podríem restaurar i recuperar el seu esplendor original. En canvi, si pel seu mal estat el bandejàvem o el destruíem ja mai més el recuperaríem.
Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada