Europa o res

Descobrir que no ets ningú, ni tant sols a ca teva, és molt dur; sobretot, quan vius dins una falsa opulència econòmica que camufla les debilitats del propi cos polític. El món ha canviat i els grans lideratges que marquen pauta ja no els determinen els països europeus que en el seu moment crearen imperis mundials.

 

Els vells estats-nació decimonònics han estat superats per la història, i necessiten una alternativa que vagi més enllà de l’absurda burocràcia que genera aquest club de vanitats que actualment és la Unió Europea. No n’hi ha prou en ser el major mercat del món, s’ha de ser una estructura política sòlida i àgil, no coartada pel xantatge dels vetos egoistes dels estats membres que la bloquegen. Europa no ha de tenir por a la seva majoria d’edat, ha de saber ser ella mateixa a través d’un marc federal d’unió que garanteixi els beneficis de formar part d’una gran potència mundial d’estructura composta. Això vol dir una unió en la diversitat dels pobles que la integren, més enllà dels artificiosos estats que avui la limiten. No hi pot haver nacions que se sentin oprimides dins una Europa unida.

Però tot això té un preu. El preu d'assegurar la seva defensa i la seva independència respecte de les altres potències. Una Europa unida serà respectada, una Europa dividida serà el botí que es reparteixen els gegants de la política mundial. Els Estats Units han estat un gran aliat d’Europa i dels valors occidentals que representa, però la seva dinàmica política avui no és garantia de res. És més, l’euroescepticisme nostàlgic que pregonen les formacions de l’extrema dreta emergents, que es mouen al dictat dels interessos dels entorns de Trump i Putin, sembla que no tenen altre finalitat més que la de satel·litzar-nos i reduir-nos a la mínima expressió, per fer d’Europa el camp d’un nou colonialisme 2.0.

Europa és el nostre futur. Un futur que hem d’escriure sense por, amb coratge i valentia. Un futur de diversitat i d’igualtat entre les persones, de llibertat real... però, per damunt de tot, de valors democràtics avançats, on els totalitarismes, siguin del color que siguin, no hi tenen cabuda. Només així esdevendrem el referent de progrés, benestar i seguretat que el món global necessita.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.