Balears i el processisme fallit

El Procés havia de suposar la independència, al final, però, sembla que l’únic que ha aconseguit és separar Catalunya, encara més, de la resta dels Països Catalans. Aquesta és una observació, cada cop més sentida, per molta gent que veu com el vell Principat s’ha tancat dins ell mateix en la seva peculiar relació d’amor-odi amb l’Estat espanyol. El projecte d’una nació catalana sobirana, si en algun moment va existir, es va restringir a una comunitat autònoma que se sentia frustrada per un Estat que no l’estimava prou. La reacció sembla més un atac de banyes, en un matrimoni de conveniència, que un vertader projecte d’emancipació nacional, malgrat tota la parafernàlia política del moment que pogués induir a pensar el contrari. 

Si l’autogovern era el projecte de tota una generació que esperava de l’autonomia la capacitat per esdevenir una nació normalitzada dins d’una Espanya plural, els constants estires i arronses amb el poder central posaven de manifest que el model d’estat tendia a equiparar-los a una regió castellana més, i a mantenir l’espoli fiscal com a fre del seu desenvolupament potencial i del finançament dels serveis públics que gestionaven. Creure que pactes amb l’Estat unes regles del joc i comprovar com al final tot canvia per seguir més o menys igual genera desconfiança, desafecció i ganes d’establir un projecte propi on no et donin gat per llebre.

Darrera la partitocràcia del nacionalisme principatí, avui rebatiada nominalment com a independentista, no hi ha res més que una etiqueta política que serveix per apaivagar els anhels d’un poble decepcionat que s’ho havia cregut i encara demanda llibertat. Per això, repressions a part, per deixar clar qui mana realment a Espanya, el continuisme amb les formes de sempre s’ha reinstaurat per emular una tornada a la normalitat trencada.

Està molt bé prioritzar la defensa la comunitat autònoma pròpia, més quan hi ha al darrera una identitat nacional que s’ha de preservar i una economia que és espoliada, però ignorar que aquesta identitat i aquest espoli, amb els matisos regionals que es vulguin, són compartits amb Balears i amb València ens aboca a una situació de feblesa que no ens beneficia a ningú. Avui, la cooperació dels tres territoris, torna a ser més necessària que mai.  

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.