PP, patriotisme de partit

Un antic exdirigent del PP balear, fa anys, comentava la formació que rebien a Madrid sobre patriotisme constitucional. Pels que desconeguin el terme, aquest patriotisme és una mena de nacionalisme d’estat, basat en valors cívics, que idearen els alemanys, després de la Segona Guerra Mundial, per diferenciar-se del nazisme. En la seva versió espanyola, aquest nacionalisme d’estat que abanderava el PP, també s’havia de d’alliberar del llegat ideològic del franquisme; però, curiosament, en el que posaren èmfasi va ser en oposar-se al que reivindicaven, amb arguments democràtics, les altres nacions no castellanes de l’estat.

Avui, aquest patriotisme, ha derivat en una mena de maniqueisme per dividir la societat en bons i dolents. Entre constitucionalistes genuïns, que fan una lectura restrictiva de la carta magna, i els que pacten amb els separatistes perquè no governi el PP. Perquè al final és tracta d’això, de governar el PP. En realitat, del que estam parlant és d’un patriotisme de partit, que és el que val a l’hora de la veritat per guanyar la partida del poder.

No parlam de defensar un model de societat oposat entre PP i PSOE. La coalició alemanya entre els seus homòlegs de la CDU i l’SPD, posen de manifest que en els grans temes d’estat aquestes forces estan més properes que amb els seus alternatius de dreta i esquerra. Ni tant sols en qüestionar l’estructura territorial, perquè a l’hora de la veritat, ambdues formacions, pacten amb els nacionalismes perifèrics i igualment els hi prenen el pèl.

Però a Espanya s’han configurat dues castes antagòniques de poder que com l’oli i l’aigua no es poden barrejar, perquè si ho fessin perdrien el seu espai referencial i el cedirien als seus extrems, i això sí que generaria una desestabilització real del sistema. Per aquest motiu estan condemnades a desacreditar-se mútuament fins a l’extrem d’un paroxisme irracional que la gent els demanda per alimentar la seva devoció.

El patriotisme de partit, criticable o no, al final totes les forces en fan un ús major o menor per construir un relat que justifiqui la seva existència política. El problema dels illencs és que no tenim forces polítiques pròpies amb prou força per defensar Balears més enllà dels interessos de Gènova o Ferraz.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.