Hi ha entitats que ressorgeixen de les seves cendres per marcar pauta i ser un referent. Aquest és el cas del Grup Blanquerna, que treballa pel relleu generacional d’aquells que encara creuen en el futur d’aquestes illes com a poble amb una identitat pròpia.
Durant la Transició democràtica, Josep Espar Ticó, un dels mecenes més rellevants del catalanisme, va preguntar a Jordi Pujol: President, i amb la canalla què fem? D’aquesta manera es va crear el Grup d’Estudis Nacionalistes, per ensenyar als joves com fer país des de diferents entorns de l’acció pública o privada.
Aquesta iniciativa va tenir la seva rèplica a Mallorca de la mà de Climent Garau, el matrimoni Magrinyà, i altres persones de la intel·lectualitat illenca, que fa quaranta anys posaren en marxa el Grup Blanquerna. Pels seus mítics seminaris de formació, que inicialment es feien al monestir de Lluc, hi passaren centenars de joves que després han destacat, de manera molt notable, en la vida política, cultural, mediàtica o social del país.
El Blanquerna era una eina de conscienciació i aprenentatge, on es podien barrejar tota casta de temàtiques d’interès general, des de xerrades sobre els referents històrics a qüestions de rabiosa actualitat, per definir una visió íntegra de país com a subjecte que es projecta al llarg del temps cap el futur. Un futur que aquells joves havien de pilotar des d’un mallorquinisme plural, avalat per uns valors cívics i democràtics, que eren portadors d’un fet nacional propi.
L’experiència dels Blanquerna no tant sols et permetia gaudir de conferenciants de primer ordre, tant de Mallorca, com d’arreu dels Països Catalans o l’exterior, sinó que era capaç de generar vertaderes sinèrgies, complicitats i amistats que s’han mantingut al llarg dels anys i han estat la llavor de molts projectes que s’han posat en marxa en pro de la llengua, la cultura i l’autogovern de les Illes Balears.
El nou Grup Blanquerna avui torna fer vibrar els joves mallorquins, i d’arreu dels nostres territoris, amb la idea de que, malgrat tot, hi ha motiu per seguir lluitant per un país que és el nostre, i del qual en som responsables per fer possible la seva continuïtat i donar cabuda a totes les persones que també han decidit ser mallorquins.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada