Corruptors i corruptes

La escopeta nacional és una d’aquelles pel·lícules de sàtira política que marcaren tota una època. La trama va d’un empresari català que, per aconseguir que el ministre de torn decreti l’ús dels porters automàtics que són de la seva fabricació, participa en una partida de caça en la qual el règim del tardofranquisme mostra totes les seves vergonyes més extravagants.

La veritat és que sense corruptors, que esperen obtenir un benefici privilegiat de l’administració pública, difícilment hi hauria corrupció. En aquest afer, però, totes les mirades estan posades en els polítics que cauen en la temptació i es deixen untar per les 30 monedes de plata que compren la seva integritat. Aquí tothom oblida la responsabilitat d’aquell empresari o aconseguidor que en fa d’aquesta praxi el seu modus operandi.  A Espanya són molts els que parlen de la llotja d’un determinat estadi de futbol com la seu del poder real, on es compren favors i els emporis empresarials que viuen de la contractació pública tanquen les concessions i decideixen el futur de les grans infraestructures: també les que es fan a les Balears. I aquest és el gran elefant blanc que hi ha dins la sala i ningú veu o vol veure.

La corrupció que interessa assenyalar és aquella que ens serveix per atacar l’adversari polític i aniquilar-lo si és possible. Clar que amb això, com fa la dita mallorquina: “Orellut li va dir l’ase al porc”, perquè no està ningú impol·lut per acusar els altres d’una praxi que és inherent al poder. El que és significatiu és veure l’actitud dels aparells polítics quan pateixen aquesta xacra entre les seves files i aquí la reacció és prou alliçonadora: mentre l’esquerra sobreactua amb expulsions exemplars, la dreta tendeix a negar-la i a protegir els seus.

La corrupció, en cap cas, és tolerable en una societat democràtica sana i s’ha de depurar de que manera quirúrgica, per no carregar-se el sistema en benefici de la demagògia totalitària dels extrems. Ara bé, representa la xocolata del lloro de la contractació pública. I aquí, el que ens hauria d’alarmar, és el disseny d’una normativa ultra burocratitzada que, lluny d’afavorir les petites i mitjanes empreses locals, s’ha convertit en el garant de les grans centrals de contractació amb seu a Madrid. I això sí que ens fa mal.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.