Caravanistes, el nou xabolisme

S’ha comentat, recentment, que si les Balears fossin un estat independent, després de l’Índia, seríem el país del món que més creixeríem percentualment en població. Un creixement desmesurat, molt superior al que estam acostumats a sentir parlar quan es fa referència als països en vies de desenvolupament o del tercer món. El nostre no és un creixement vegetatiu de la població autòctona, sinó un allau migratori sense precedents que no té comparació amb els països del nostre entorn, que viuen aquest fenomen en termes de major sostenibilitat.

En un reportatge d’una important cadena televisiva alemanya, dedicat a la sobrepoblació de Mallorca, es mostrava com una mare i un fill acaben vivint en una caravana a les afores de Palma. El relat sòrdid explica com tota una sèrie de “mallorquines” o “lugareños”, com els qualifiquen indistintament, la majoria persones de recent arribada a l’illa per treballar-hi, han hagut de recórrer en aquest sistema per disposar d’un habitatge.

L’economia balear s’ha desbocat i ens ha convertit en una mena d’El Dorado que genera la febre migratòria, malgrat que, en el punt de destinació, ja no siguin possibles les condicions d’una vida digna per a tothom. La sobrepoblació és un fenomen que és retroalimenta. Com més gent som més gent i més recursos necessitam, i això agreuja els problemes de saturació dels serveis públics i col·lapsa les infraestructures existents.

Diuen que totes les masses fan mal i la set de riquesa quan sobrepassa les capacitats d’una societat genera un efecte contrari a l’interès general. Més quan des de la hisenda central de l’Estat espanyol es priva les Balears de bona part dels ingressos que generen, per efecte de l’espoli fiscal, rebaixant les inversions públiques i el finançament de les estructures socials i de país que aquesta sobrepoblació requereix.

El nou xabolisme que s’ha instaurat, ara en forma de caravanes, es va estenent per Ciutat i Part Forana. I aquest fenomen no ha fet més que començar per augmentar de manera constant al ritme de la demanda laboral que genera el turisme. No és aquesta la solució a un problema estructural com són els excessos de la nostra economia i la manca d’habitatge que provoca. No és aquest el model de país que ens garantirà un futur de qualitat i benestar. 

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.