El mallorquinisme transversal s’està reorganitzant i això sembla que ha posat nirviosos a determinats actors de la política que ja el donaven per mort i enterrat. A la nostra petita illa l’espai mallorquinista ha tengut veu a l’esquerra i a la dreta, tot i patir mutacions que els han reconfigurat al llarg dels temps donant major o menor intensitat a les reivindicacions de país. Al marge de les evolutives consignes, inherent als referents ideològics respectius, la gestió asèptica a les institucions ha estat la nota dominant de les seves actuacions. Tot i així, mentre el mallorquisme d’esquerra s’ha volgut ubicar a l’esquerra del PSOE, per mantenir la seva ortodòxia, i el de dreta ho ha fet a l’esquerra del PP, per proclamar la seva heterodòxia, i així poder definir pactes amb uns i altres des d’un centrisme ampli. El paper dels nacionalismes transversals (CiU/Junts, PNB, CC...) ha servit per moderar dreta i esquerra, i contrarestar els dogmes ideològics dels seus extrems respectius. Però també han estat decisius perquè, malgrat l’espoli fiscal que patim o el supremacisme castellà que ens asfixia, disposem d’eines d’autogovern o compensació que també s’han fet extensives al nostre territori.
El mallorquinisme
polític és un espai ideològic dinàmic, encara que sembla que hi ha qui tendeix
a la confusió i actuen com si fos un monopoli de l’esquerra. Des d’una visió de
país hauria de ser un motiu de satisfacció que, en tot l’espectre democràtic,
hi hagués forces polítiques pròpies que fossin potents i assumissin un
compromís real amb els interessos d’aquestes illes, com a poble que té dret a sentir-se
respectat. Per això, no deixa de ser curiós que quan, des d’una concepció
transversal de la política s’intenta estructurar una alternativa plural que no
s’ubica a l’esquerra ideològica, sorgeixin tota una sèrie d’opinadors
—teòricament nostrats— que no tenen altra argumentació bíblica més que el pecat
d’Eva i s’han de dedicar a fer arqueologia uemita per qüestionar un nou projecte que es construeix per defensar el futur d’un poble que vol ser. En el
mallorquinisme polític tots hi som necessaris, autòctons i nouvinguts,
abrandats o moderats, però amb la ferma convicció democràtica que aquestes
illes són un país al qual ningú li regalarà res.
Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada