Sexe, ideologies i banderes

Recorrent el nou passeig marítim de Palma, un no deixa de sorprendre's. No és que l’espai no sigui un guany impressionant per a la ciutat —encara que la tria botànica pugui ésser qüestionada—, sinó que hi ha llocs que ens il·lustren sobre les dèries ideològiques d’alguns responsables dels seus establiments d’anomenada. Aquest és el cas d’un "multimàstil" naval amb càrrega tendenciosa de banderes. La pauta d’hissar les ensenyes oficials segueix un patró establert que sembla haver estat substituït per un llenguatge polític que el senyaler de torn ha volgut deixar ben clar als vianants. Si la norma és que les banderes siguin iguals, aquí, com en les passions sexuals, pareix que la grandària sí que importa.

A més del banderí de l’entitat, que ho corona tot, en un ramal superior que sobresurt del pal principal, tal qual un membre en plena erecció, s’exhibeix una bandera espanyola que ha assolit unes dimensions majúscules. Aquesta es mostra al costat d’una bandera autonòmica de dimensions estàndard que, en una posició inferior, es troba en estat de repòs. Val a dir que la bandera de l’Estat, com seria d'esperar, alguna vegada que ha recuperat la seva mida ordinària, ha estat col·locada al costat de l’autonòmica, en el mateix nivell i característiques. Per contra, a l’altra part del creuer del pal, han ubicat una microbandera europea. Es veu que la idea d’Europa no aixeca les passions dels nostres senyalers i l’euroescepticisme és una característica de la seva visió de la realitat. Si fa no fa, el mateix que l’autonomia, que es tolera però tampoc és objecte de la seva màxima veneració. Ja no en parlem de la inexistent bandera mallorquina (que també és l’oficial de la ciutat), que brilla per la seva absència. I és que la mallorquinitat i les barres que l’acompanyen sembla que els podrien generar urticària.

L’espanyolisme exacerbat, l’autonomisme devaluat, l’euroescepticisme evident i el mallorquinisme bandejat ens donen un perfil polític molt concret, que té les seves sigles ubicades en un dels extrems. No crec que aquesta sigui la imatge que una entitat, per molt exclusiva que es consideri, vulgui donar atesa la legalitat vigent. No obstant, la llibertat d’expressió hi és per a tothom. I significar-se políticament és un dret.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.