La tempesta electoral perfecta

L’habitatge és l’assignatura que de manera reiterada han suspès els governs de l’esquerra i de la dreta, i en la qual més s’ha enganyat l’electorat. El problema existent és de manca d’oferta davant d’una demanda que no s’atura de créixer fruit dels canvis demogràfics existents que són estructurals i requereixen actuacions que poc tenen a veure amb els famosos decrets del «Gobierno de España» que han servit per propiciar l’actual convocatòria electoral. 

Quan els demandants d’un habitatge van a una agència immobiliària i la resposta que reben no és que els pisos siguin cars, sinó que no disposen d’estoc per oferir-los el problema és molt més greu del que sembla; i no es pot enganyar la gent cercant un cap de turc per orquestrar una campanya electoral. És immoral, quan s’ha exercit el govern a l’Estat o a les comunitats autònomes, amb una política de construcció d’habitatges públics que tendeix al zero. També ho és caure en la dinàmica de culpabilitzar un mercat del lloguer al qual tot són normes que desprotegeixen als propietaris que volen llogar un pis. Dinamitar el mercat del lloguer amb decrets irresponsables, que l’únic que aconsegueixen és retirar ofertes del mercat i deixar els demandants en la desesperació. La inseguretat jurídica no és una bona política, com tampoc ho és incendiar els carrers amb proclames que fins ara han estat de l’extrema esquerra i que allà on s’han aplicat el problema ha empitjorat.

Quan els sondejos electorals són adversos no tot val. No es pot jugar amb la bona voluntat de gent que vol solucions i no demagògies. Les conseqüències de la saturació són una pressió demogràfica inassolible i no hi ha prou cases per sostenir això. Ni que s’apliquin polítiques encobertes de col·lectivització dels insuficients habitatges existents. Fer una política d’habitatge real vol dir assumir que manquen cases en condicions i s’han de fer propostes sòlides perquè hi hagi prou VPO pública al mercat, perquè la gent llogui amb seguretat les seves propietats i perquè els poders públics assumeixin la càrrega dels vulnerables quan aquests no puguin pagar. Això és garantir el dret constitucional a l’habitatge. El que han fet fins ara ha estat el que tenim. Que no ens enganyin. Ells són els responsables.


Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.

Comentaris