En diuen eleccions generals perquè, més que unes legislatives, són unes presidencials encobertes. Els partits que saben que no presidiran el «Gobierno de España» a l’únic que aspiren és a influir: uns, incorporant-se al govern; d’altres, negociant acords puntuals o globals; i la resta, exercint l’oposició fins que els papers s’inverteixin. Essent unes eleccions en clau netament espanyola, no és d’estranyar que els partits territorials passin a un segon terme. Alguns han optat per mimetitzar-se amb l’opció estatal situada a l’esquerra del PSOE, representada pel Frente Amplio, com és el cas d’Ara-Més, per no parlar de les piruetes d’ERC amb Podemos. És evident que qui no estigui en aquest extrem de l’esquerra no disposa d’una opció de país que el representi, ni que estigui diluïda en aquesta crossa que ha servit per sostenir un PSOE generós amb les paraules i decebedor amb els fets a l’hora d’executar els seus compromisos amb les Balears.
Amb els governs d’Espanya, siguin de
dreta o d’esquerra, hom té la sensació que volen comprar els indígenes
d’aquestes illes amb quatre baratures que, a l’hora de la veritat, no són més
que maneres de reforçar el seu poder i continuar amb el model de saturació i
espoli que patim, per no parlar de la castellanització, que cada dia disposa de
més mitjans. Ni el 2Cat han estat capaços d’activar a les Balears. Els partits
de la terra eren els garants que això canviaria, però ni la coalició
governamental Sumar-Més ha capgirat aquesta realitat.
Disposar d’un diputat nacionalista a Madrid sempre s’ha apuntat com la gran
solució; és clar que no és el mateix un diputat que pugui bascular per fer-se
valer (Junts, PNB i CC) que computar com a peó d’un bloc. L’absència de
Coalició per Mallorca és una oportunitat perduda i deixa els seus orfes, encara
que els pactes d’aquesta formació amb els canaris hagin contribuït a estendre
els guanys d’un arxipèlag a l’altre.
La por a la dreta, maridada amb l’extrema dreta, s’ha estès en molts sectors temorosos d’unes polítiques regressives que atemptin contra la diversitat, l’autogovern, les llibertats democràtiques, la justícia social i l’estat del benestar. Per a alguns, caldria reflexionar i fer autocrítica abans de demanar el vot i tornar a decebre.
Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada