Quan es fa una enquesta electoral, una de les preguntes clàssiques és la ubicació de la persona dins l’eix dreta-esquerra. Per esbrinar aquest posicionament, es demana a l’enquestat que se situï en un número determinat, en el qual l’1 és el màxim nivell a l’esquerra i el 10, el màxim nivell a la dreta. El 5 és el centre-esquerra, mentre que el 6 és el centre-dreta. Tradicionalment, la major part de l’electorat s’ha ubicat en l’espai central d’aquest eix, malgrat que el seu vot anàs a parar a partits qualificats com de dretes o d’esquerres. És més, si exceptuam algunes accions específiques, la gestió estricta de les institucions ha estat molt semblant. El marc europeu que defineix les polítiques econòmiques i les llibertats col·lectives no donava opció a gaire més. Amb els matisos que es vulguin, les actuacions que introduïa l’un les consolidava l’altre, i l’enfrontament era més verbal —fins a la crispació, si calia— per marcar la diferència en temes menors o molt ideològics.
Ara la política ha patit un canvi
substancial, i sembla que els posicionats al 5 estan més a prop del 2 que del
6, i els del 6, més a prop del 9 que del 5. No sé si s’han perdut amb tants de
números, però la idea és que la política d’avui, lluny de cercar ponts i
generar consensos per resoldre els problemes reals de les persones, s’ha
búnqueritzat en els extrems antagònics de les dues Espanyes. Fins i tot els que
diuen que no creuen en l’Espanya castellana com a projecte nacional propi s’han
apuntat a aquesta política de blocs. Sembla que la virulència verbal de
l’espanyolisme de dreta tapa els incompliments sistemàtics de l’espanyolisme
progre de l’esquerra, detalls a part. L’antifeixisme bé s’ho val com a
argument, curiosament davant aquells que, a l’hora de la veritat, no dubtaven a
proclamar «Antes roja que rota», deixant clara quina era la prioritat
dels qui estaven disposats a pagar un preu per existir com a estat-nació.
S’acosten temps difícils. Els populismes de dreta i d’esquerra no són la solució davant una partitocràcia que ha entrat en crisi en un món en el qual els maximalismes no fan més que generar incerteses i repetir errors que poden tornar a obrir les ferides d’una Espanya que potser no serà «roja», però sí «rota» pel camí que va.
Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada