Els jonquis del turisme

És un clàssic de la política la màxima de què quan no et vols enfrontar directament a un problema es proposa una comissió, mesa o pacte. Aquests instruments serveixen per mostrar la bona voluntat en la recerca de solucions, però, els seus resultats, si s’arriben a concretar en propostes, generalment acaben esdevenint documents que s’empren per escenificar pomposes presentacions, emplenar els prestatges dels despatxos oficials o, en el millor dels casos, aprovar alguna norma d’aquelles que no s’apliquen, perquè sempre són declaratives i mai punitives o amb voluntat de transformar la realitat. 

Amb el tema del turisme i la saturació passa això, no hi ha intenció real d’afrontar aquest problema perquè no interessa a cap dels agents decisius canviar el model, i aquesta és la idea principal que hem de tenir clara. No interessa als empresaris del sector turístic perquè mai havien guanyat tants diners com amb l’actual sistema. No interessa al Govern d’Espanya perquè el turisme massiu sustenta les arques de l’Estat i equilibra el seu dèficit comercial. No interessa a les sucursals balears dels grans partits amb seu a Madrid, perquè formen part d’aquesta cadena de repartiment del poder econòmic i polític. No interessa a les masses de treballadors, assentats i d’arribada constant, perquè fan d’aquest monoconreu el centre generador de tota ocupació possible, per allunyada que sembli del propi turisme.

Ni els mateixos illencs ho tenen clar, encara que es queixin tot el dia per la massificació dels espais, l’apujada dels preus, la manca d’habitatge, la destrossa del territori, la despersonalització cultural i lingüística... no veuen una alternativa, i el decreixement espanta. Els que ara l’exigeixen, quan governaren, les dues anteriors legislatures, no el practicaren ni el pregonaren.

Tot i així les alarmes estan enceses, ens agradi o no, caminam cap el col·lapse si no ens regulam i tractam aquesta obesitat mòrbida en què ha degenerat la nostra economia des del punt de vista social i demogràfic. Necessitam una força política d'aquí, amb el coratge suficient per agafar el bou per les banyes i impulsar un model alternatiu de turisme i benestar que sigui sostenible i no perjudiqui els illencs. El turisme ens dona vida, però al pas que anam correm el perill de morir d'una sobredosi. 

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.