Èxode mallorquí

El boom demogràfic que vivim és un miratge que indueix a engany. Mallorca continua essent una terra on els joves, els que tenen expectatives i formació, han d’emigrar a altres territoris per poder-se realitzar. Mentre les nostres illes s’omplen de nouvinguts, procedent dels cinc continents, per donar sortida a la indústria del turisme i les seves derivades, la major part dels joves que se’n van a estudiar fora no tornen. Les oportunitats de treball que tenen on s’han format difícilment les poden realitzar aquí. El mateix passa amb molts dels que han estudiat a les Balears i han completat la seva formació i experiència laboral en altres llocs d’intercanvi. Fins i tot hem arribat al paroxisme que, una de les principals motivacions que han disparat els aspirants per cursar filologia catalana a Palma, sigui poder exercir en una universitat estrangera. 

És cert que els temps han canviat i que els joves entenen la seva identitat d’una manera més global; però ens hauríem de preguntar si no en som responsables d’aquest èxode per no haver sabut crear un país amb una economia més diversificada i amb capacitat per retenir el talent de bona part dels seus joves.

Quan es varen crear instruments tan potents com la Universitat de les Illes Balears i, posteriorment, el Parc Bit, hi havia l’esperança de poder impulsar un sector innovador que pogués representar una alternativa de progrés que complementés el monoconreu turístic, però això no ha estat possible. Ni els recursos econòmics que s’hi havien d’invertir, ni l’aposta política d’estratègia de país que ho havia de fer possible s’han convertit en realitat. La UIB, tot i ser una bona universitat, no ha assolit el paper de referent que li corresponia en aquesta transformació. Per la seva part, el Parc Bit, ha esdevingut bàsicament un polígon de disseny on s’ubiquen oficines administratives i alguna empresa relacionada amb les noves tecnologies, quan havia de ser el motor d’aquest canvi de tendència.

Hem passat l’equador de les legislatures autonòmica i estatal, i tot indica que per continuar essent la gallina dels ous d’or d’Espanya, els joves cridats a garantir el relleu generacional de la mallorquinitat més creativa hauran d’anar a posar l’ou fora. Necessitam qui lideri un projecte alternatiu.  

 Si et sembla interessant aquest article el pots compartir.