L’extrema dreta a debat

En una de les tertúlies a les quals he tengut ocasió d’assistir aquest estiu, com a públic, s’ha debatut l’auge de l’extrema dreta. El tema és prou preocupant per a les persones que, des de la defensa de la radicalitat democràtica, observam aquest fenomen com un perill per a tots els guanys que tant ens ha costat aconseguir des del punt de vista de les llibertats personals i col·lectives, de les garanties socials i del reconeixement —encara que insuficient— de la pluralitat cultural i lingüística.

L’amenaça de l’extrema dreta no és cap eufemisme, però també posa de manifest el fracàs de l’actual sistema per afrontar una sèrie de problemes que xoquen amb allò que es considera políticament correcte i que generen, en una part significativa de la societat, una reacció que ha de ser degudament atesa. Ignorar la realitat des de l’ortodòxia ideològica té les seves conseqüències, i no tenir una visió autocrítica del que està succeint és tan perillós com la pròpia amenaça. Les democràcies avançades han de desenvolupar mecanismes d’integració i cohesió social que siguin sostenibles i que no generin greuges interns.

El que sí que em va quedar clar és que la solució no vendrà d’una determinada esquerra integrista que considera que el discurs de l’extrema dreta ja ha colonitzat la dreta tradicional, el centre o, fins i tot, la socialdemocràcia; alhora que reivindica abandonar el bonisme del progressisme que fins ara ha practicat, per radicalitzar el discurs. Dubtar de la solvència ideològica dels adversaris polítics i de l’eficàcia de les democràcies convencionals no ens porta cap solució, sinó a un agreujament del problema i a la criminalització d’una part rellevant de les classes mitjanes mallorquines. La democràcia no és tan sols un camí per arribar al poder: és un sistema que garanteix les llibertats i el pluralisme, alhora que dona seguretat jurídica a tota la ciutadania.

El discurs que ens salvarà de l’extrema dreta no és el de l’extrema esquerra. No és la repetició de consignes que satisfan l’onanisme de qui està molt polaritzat i que, a banda i banda, proposa solucions d’un simplisme demagògic evident. La sostenibilitat democràtica exigeix responsabilitats transversals que puguin ser assumides pel conjunt de la societat.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.