Colònia turística

Per tercer any consecutiu s’ha sortit al carrer per dir prou a la massificació turística. Igual que en les anteriors edicions, després del recorregut, la gent tenia previst tornar a ca seva amb la satisfacció d’haver complert un deure cívic. Segurament amb la idea que l’any vinent, amb una Mallorca encara més saturada, tocaria repetir el mateix ritual, qui sap si abans o després de les eleccions, que això influeix. Però enguany la processó ha acabat com el rosari de l’aurora, gràcies a la intervenció dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. I els nostres polítics ens han obsequiat amb un acte de cinisme sense precedents. Tant uns com altres —quan han tingut l’oportunitat de governar el que fos— han mantengut el mateix model de creixement econòmic i demogràfic que patim. Però, com sempre, els culpables són els altres culpables: els que no són del seu credo ideològic, però sí de la mateixa praxi a l’hora de concebre aquestes illes com una colònia turística que aporta riquesa a un Estat espanyol necessitat de turistes i de mà d’obra barata importada, ni que sigui en caravanes o pisos pasteres, en condicions infrahumanes que ens degraden a tots.

La legislatura acabarà com va començar, amb unes magnífiques xifres econòmiques, i ningú recordarà que hi havia propòsit d’esmena amb la creació d’una comissió governamental per replantejar-ho tot en nom de la sostenibilitat. La sostenibilitat, un concepte buit que políticament vesteix molt, però que, a l’hora de la veritat, només atén una raó: l’Estat necessita aquests recursos i nosaltres ja no ens imaginam d’una altra manera per reinventar-nos; només per sortir en processó i expiar els nostres pecats, com un poble que s’ha venut per trenta monedes de plata.

Mentrestant, les televisions europees emeten reportatges dels seus nacionals borratxos per les nostres platges, explicant que tenen dret a divertir-se per superar una vida trista i grisa a les seves macrociutats, on treballar és la norma i no la disbauxa. Per això ja tenen Mallorca, encara que hagin de venir policies dels seus països per controlar-los. No per engrillonar-los o apallissar-los; això està reservat per als indígenes mallorquins que tenen el coratge de queixar-se pacíficament per una situació que és insostenible.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.