Balears, de Voltor al 2Cat

El 1985, la gent mallorquina que volia televisió en la seva llengua es va mobilitzar per finançar i mantenir un repetidor de TV3 a través de l’associació Voltor. Inicialment s’havia intentat que fos el nou Govern Balear qui ho assumís, però aquest se’n va desentendre fins que, el 2009, va signar un conveni amb la Generalitat per fer-se’n càrrec, alhora que es garantia la recepció d’IB3 a Catalunya.

Voltor, al llarg de la seva història, va consolidar un important centre d’emissions a la serra d’Alfàbia que difonia tots els canals de les televisions autonòmiques de Catalunya i del País Valencià, a més dels canals mallorquins locals d’àmbit insular i d’algunes ràdios en català. El pas de l’analògic a la TDT va fer que la veterana associació anàs perdent la seva funcionalitat; però no per això ha decaigut la raó de ser que la va originar: garantir l’accés als continguts audiovisuals en la nostra llengua que es generen en tot el domini lingüístic. Un dret reconegut tant per la Llei balear de normalització lingüística com per la Carta europea de les llengües minoritàries, que vincula els poders públics.

Avui l’objectiu és aconseguir la recepció del canal d’RTVE en català, 2Cat, el qual requereix la col·laboració del Govern de les Illes Balears com una de les possibles solucions tècniques per disposar de l’espai radioelèctric necessari. Aquí s’ha de fer menció de les gestions que ha dut a terme l’Obra Cultural Balear amb les parts implicades per facilitar-ho. El nostre repte, però, no ha de ser poder veure la televisió dels altres, sinó ser capaços de tenir un espai comunicacional compartit, allà on els continguts balears puguin accedir a un públic potencial de quinze milions d’espectadors. Televisió Espanyola en català també ha de ser balear i ha de potenciar tot allò que és d’aquestes illes. La nostra batalla ha de ser per ser presents en la programació i no ser discriminats com a poble.

Els compromisos per a la recepció del 2Cat, incorporar el català al canal infantil i juvenil Clan o accedir al dual en la nostra llengua —de manera preferent quan hi sigui— són prioritats que no es poden ajornar i formen part dels deures que, amb la llengua, tenen assumits tant el govern central com l’autonòmic. Però avui, el temps de les bones paraules ja ha passat, i no veim els resultats.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.