Ceuta, la portuguesa

¿Algú dels qui reivindiquen l’espanyolitat de Ceuta s’ha aturat a mirar, ni que sigui per un segon, què diu la bandera oficial d’aquesta ciutat autònoma situada al nord del Marroc? Probablement, si ho fessin, veurien que al centre d’aquesta insígnia hi ha l’escut de Portugal, i que la bandera —escut a part— és la mateixa que fa servir la ciutat de Lisboa. Això no ens hauria de sorprendre, ja que aquest territori fou conquerit per Portugal el 1415 i es mantingué com a part d’aquest regne fins al 1640, moment en què Portugal deixà de formar part de la Monarquia Catòlica o Hispànica —com se la denominava aleshores—, mentre Madrid retenia el domini militar d’aquesta plaça africana.

 

Històricament, Portugal s’ha considerat tan espanyola com ho podia ser qualsevol altre territori peninsular de les corones castellanolleonesa o catalanoaragonesa. De fet, els Reis Catòlics feren tot el que estava a les seves mans per incloure Portugal dins el seu edifici polític, perquè era l’única manera d’aconseguir la unitat sota una mateixa monarquia de l’Espanya tota. No serà fins al regnat de Felip II que això s’aconseguirà —manu militari— entre els anys 1580 i 1640. Tot i així, els intents per reincorporar Portugal a Espanya se succeïren fins entrat el segle XX: des de l’intent d’Alfons XIII de proclamar-se rei de Portugal per annexar-se-la, fins a l’esquerra perifèrica que reivindicava una federació ibèrica per resoldre la plurinacionalitat existent.

Sigui com sigui, els abrandats manifestants de la «unidad nacional» de Ceuta ja s’han oblidat de l’Espanya portuguesa; com en el seu dia ho feren de Cuba i Filipines i de tot allò que els precedí, com la Catalunya Nord, que regalaren a França. Els únics que invoquen aquests territoris són els catalans, que curiosament proclamen que l’autonomia que val és la de Portugal. Afortunadament, per a les ments del present, al segle XIX el geògraf francès Jean‑Baptiste Bory de Saint‑Vincent proposà el terme península ibèrica per alliberar Espanya del seu àmbit geogràfic històric i centrar-la en el dels nous estats-nació que s’imposaven en la política. Avui, dels crits de «Gibraltar español» hem passat als de «Ceuta española». Per quan un de «Portugal español»?

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.