Jaume I, 750 anys

El 27 de juliol de 1276 moria a València el monarca que molts han considerat com el pare de la nació catalana. Jaume I, el Conqueridor, tenia 68 anys, i entre les seves obres principals hi ha la creació del Regne de Mallorca, amb la promulgació de la Carta de privilegis i franqueses l’1 de març de 1230, just després d’haver vençut els resistents de la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. Moltes dates per recordar, però la seva presència física la tenim a Palma, vigilant, en el centre de la ciutat, en la seva estàtua eqüestre, que ens recorda qui som i d’on venim, en un moment en què el seu llegat està en plena transformació.

 

Jaume I, rei d’Aragó i comte de Barcelona (sobirà de Catalunya), que també s’intitulà com a rei de Mallorca i rei de València després de la seva conquesta, incorporà aquests nous regnes i estengué la catalanitat a Mallorca, València i Múrcia, encara que, en aquest darrer cas, la cedí al rei de Castella, el seu gendre, Anfons X el Savi.

L’obra de Jaume I és majúscula, i nosaltres en som els seus hereus, encara que no sempre en siguem conscients. Tant si som fruit del repoblament català que configurà la mallorquinitat, com si ens hem incorporat a aquest projecte procedents de totes les parts del món que han triat aquesta terra per fer-la seva i la dels seus fills, tots feim part d’aquest poble. En castellà diuen que «Uno es de donde pace, no de donde se nace», i esser mallorquí o català avui té moltes maneres de concebre’s, des de la universalitat de la procedència de les persones que han decidit formar part d’aquesta societat i integrar-s’hi.

Jaume I va governar gent de nacionalitats diferents: occitans, aragonesos i catalans (en les seves derivades), en una munió de territoris diversos que coexistien en estats vells i nous, als quals reconegué la seva singularitat política, com fou el Regne de Mallorca. Set-cents cinquanta anys després de la seva mort, no podem oblidar l’artífex de la creació del nostre poble, el qual no hem de desmerèixer. Amb els ulls posats en la modernitat i en el futur, recordam la màxima del palmesà Marià Aguiló: «Qui perd els orígens, perd la identitat», que popularitzà Raimon, el cantautor de Xàtiva. I aquesta ha d’esser la raó d’un poble que és i està orgullós de ser mallorquí.


Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.

Comentaris