No perdre el tren

L’any 1984, Gabriel Cañellas, es va estrenar com a primer president autonòmic amb la promesa d’eliminar el tren de Mallorca i fiar-ho tot al transport per carretera i autopista. Afortunadament, quan el 1994 es va fer efectiva la transferència de la decadent xarxa ferroviària de l’estatal FEVE a l’autonòmica SFM, es va modernitzar la línia que unia Palma amb Inca, i allargar fins a sa Pobla el 2000 i a Manacor el 2003.

Aquest darrer any, quan finalitzava el mandat del primer pacte de progrés, el vicepresident Pere Sampol va pensar que s’havia de presentar a les eleccions amb una proposta potent. D’entre els temes que foren objecte d’estudi n’hi va haver un que va centrar la seva atenció, alhora que indignació. El tema era que si les Balears poguessin disposar de la part proporcional que li corresponia per població del que aleshores l’Estat invertia a l’AVE peninsular, no tant sols disposaríem de pressupost suficient per fer arribar el tren de sa Pobla a Alcúdia i de Manacor a Cala Rajada o recuperar la línia Llucmajor-Campos, sinó que encara hi hauria prou recursos per plantejar un metro per a la ciutat de Palma amb dues línies. La proposta no va ser presa seriosament per la resta de forces polítiques, però la legislatura següent, Jaume Matas, va executar la primera línia del metro que va proposar el seu oponent polític.

Avui, en una Mallorca saturada, la presidenta Prohens s’ha compromès amb projectes per fer arribar el tren a Alcúdia i Llucmajor, i allargar el metro fins a l’hospital de Son Espases, teixint una xarxa que uneixi els punts estratègics de l’illa. No volem pensar que sigui un envit demagògic amb vocació electoral. Contemplant el nostre panorama, no ens podem quedar amb la idea que l’aposta pel transport públic no ha estat una bandera històrica de la dreta o un recurs verbal que l’esquerra no ha sabut materialitzar. El tren és una necessitat estratègica de futur per vertebrar el territori i no restar al marge del model de progrés que fa servir el nostre entorn més desenvolupat. La pregunta és si PP i PSOE només tenen pressupost per finançar aquest megametro radial de Madrid que es diu AVE o la gent d’aquesta terra té dret a un transport de proximitat com cal, més enllà de gratuïtats ocasionals.