Les conquestes de Mallorca

Mallorca ha estat terra conquerida al llarg dels segles. Des dels primers pobladors que vengueren de fora i donaren lloc a les cultures talaiòtiques, als romans —que ho reconfiguraren tot—, passant per les factories gregues, els vàndals o els romans d’Orient de l’Imperi bizantí. El que no va existir mai va ser una dominació visigòtica, com sí que va succeir a la península Ibèrica, que aleshores s’anomenava Espanya o Hispània. Per contra, sí que podem esmentar una certa vinculació a l’Imperi carolingi abans de la conquesta musulmana de l’any 900. Tots aquests episodis són antecedents de la conquesta per antonomàsia, la que ho canvià tot i donà pas al que ha estat la societat mallorquina dels darrers vuit segles. Ens referim a la conquesta cristiana-catalana de 1229, que marcarà un abans i un després des del punt de vista polític, demogràfic, religiós, cultural i lingüístic del país.

La primera d’aquestes incursions catalanes data de 1114-1115, i es dugué a terme amb la cooperació dels pisans, interessats en la supressió de la pirateria illenca, durant l’època de Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona (dux catalanensis, segons la crònica pisana). Aquest intent de conquesta es recordarà com una simple ràtzia, ja que els catalans foren incapaços de mantenir el control de Mallorca i d’Eivissa, les quals foren recuperades ràpidament per tropes musulmanes vingudes de fora.

El següent monarca català que es plantejarà aquesta opció serà Pere el Catòlic, però els afers d’Occitània, en la croada càtara, faran que concentri els esforços bèl·lics en la defensa dels seus interessos de sobirania en aquell front en contra del monarca francès. La mort prematura d’aquest en la batalla de Muret traslladarà al seu fill, Jaume I, l’opció real de dur a terme aquesta conquesta, que es materialitzarà el 31 de desembre de 1229.

La conquesta de Mallorca, i per extensió de les Illes Balears, serà obra netament catalana, acordada de manera expressa per les Corts de Barcelona (de Catalunya). Per la seva part, les Corts del Regne d’Aragó rebutjaran la seva participació en la conquesta, tot i que en els contingents militars que es desplaçaran a Mallorca hi haurà alguns aragonesos i occitans que, entre d’altres, acompanyaran el gruix català. El Regne d’Aragó no percep Mallorca com la seva àrea natural d’expansió, que centrarà en València. Aquella monarquia dual de catalans i aragonesos no tenia sempre uns mateixos interessos i implicacions a l’hora d’actuar. La conquesta mallorquina respon a una demanda dels sectors econòmics de la societat catalana que controlaven el comerç marítim de la zona, i que veien en la persistent pirateria andalusina de les illes un factor que posava en perill la seva flota comercial. És tal volta per aquesta raó que, d’entre les naus que es desplaçaren a l’illa, moltes foren aportades i armades pels mateixos mercaders catalans. En aquest sentit, es diu que una de les opcions que va considerar el monarca va ser la d’anomenar l’illa com la Catalunya del Mar; sigui cert o no, al final s’optà per adaptar al català la denominació musulmana vigent en aquell moment (Mayurqa), heretada de l’època romana.

La incorporació de Mallorca a la Corona no es farà seguint el mateix patró de vinculació directa al comte de Barcelona, com a sobirà, que fins aleshores havien seguit les conquestes catalanes, sinó que el comte-rei optarà per la constitució d’un nou regne i intitular-se a si mateix com a rei de Mallorca (rei d’Aragó, ara també rei de Mallorca, a més de comte de Barcelona, etc.). Aquest trencament serà cabdal perquè marcarà una pauta en la construcció política de l’anomenada nació catalana medieval dins l’estructura de la Corona, en tres blocs estatals o regnes separats. Els motius d’aquesta decisió poden ser diversos i no estan mancats de controvèrsia. El primer d’aquests podria ser el de reforçar la seva figura com a rei sobirà d’un nou territori que entenia que era de la seva propietat per conquesta militar, la qual cosa també implicava la seva lliure disposició i l’alliberava de la dinàmica feudal dels antics comtats carolingis i de les pretensions del rei de França de subordinar-los. Com a territori musulmà, Mallorca no tenia una configuració política prèvia dins la legalitat cristiana, i en podia adoptar qualsevol (regne, comtat, senyoriu, etc.), globalment o en alguna de les seves parts. Com a territori vinculat directament al monarca, i amb una intitulació pròpia de regne, Mallorca quedava políticament blindada a d’altres pretensions externes a la figura del monarca.

Aquesta actuació tampoc es desdiu del costum de convertir les taifes musulmanes conquerides en regnes, si més no nominals, que practicaven els monarques castellano-lleonesos. Tal vegada la raó més profunda de Jaume I, però, l’haurem de cercar en els seus plans immediats de conquesta de la taifa de València. La creació d’un Regne de Mallorca serà un antecedent valuosíssim per a la creació d’un nou Regne de València separat del d’Aragó, d’acord amb les pretensions del monarca d’afiançar el seu poder en detriment de la noblesa terratinent aragonesa. Cal recordar que la conquesta de València era una pretensió inicial del Regne d’Aragó per disposar d’un accés a la mar. Al final, el nou Regne de València serà obra conjunta d’aragonesos (que es quedaran la part interior) i catalans (que repoblaran la costa i la capital). Val a dir que la pretensió catalana sobre València també tenia fonaments en el fet que Ramon Berenguer III va rebre la legitimitat sobre aquest territori pel casament amb una filla del Cid, que en el seu moment hi va establir un efímer senyoriu particular.

No obstant això, Mallorca, i el conjunt balear, no tan sols són una conquesta exclusivament catalana, sinó que el seu repoblament serà eminentment català i l’estructura de la societat que s’hi desenvoluparà atendrà a la pauta establerta per a la Catalunya Nova (Usatges de Barcelona, carta de franquesa, etc.). En el si de la Corona comuna, Mallorca i el seu regne són un subjecte polític, social i cultural que es vincula al component català d’aquesta monarquia dual entre catalans i aragonesos; fins i tot quan se’n separi, durant l’anomenada època de la Corona de Mallorca.

Si t'ha agradat aquest article el pots compartir. Aquí abaix podeu trobar l'enllaç.