Any Alcover (el del polític)

Hi ha qui pensa que la qualitat d’un país ve donada per les grans persones que han contribuït a definir-lo com a tal. Joan Alcover i Maspons, autor de l’himne oficial de Mallorca, és un d’aquests homes que feren història en unes illes menystingudes que transitaven entre els segles XIX i XX. Aquest 2026, institucions públiques, així com entitats culturals i acadèmiques, commemoren el centenari de la seva mort. L’obra literària que generà ha estat reeditada i és objecte de difusió en multitud d’actes, i s’organitzaran càntics massius de La Balanguera a tots els racons de Mallorca. Però, segurament, la seva figura política serà tractada molt de passada, com la d’un home que —al servei d’Antoni Maura— va ser regidor a l’Ajuntament de Palma, membre de la Diputació Provincial de Balears o diputat “silenciat” a les Corts espanyoles, per acabar distanciant-se del seu mentor i amic des de la infància. L’evolució política d’Alcover ens parla molt de l’esperança per regenerar un Estat decadent a partir de la riquesa dels pobles que l’integren, i de la decepció més profunda amb qui has confiat per fer-ho possible. El binomi Maura-Alcover va fracassar, no pel trànsit que aquests feren de les files del liberalisme al conservadorisme dinàstic, sinó per una visió de país que cada dia els allunyava més.

Mentre que qui seria repetides vegades designat —pel rei Alfons XIII— com a president del Govern espanyol, Antoni Maura, es mimetitzava amb els interessos de Madrid; Alcover es decantava cap a nous referents polítics que prenien el regionalisme/nacionalisme català de la Lliga com a exemple a seguir. Aquí, la figura del literat i de l’home compromès amb la identitat mallorquina no es poden destriar; i el seu acostament a figures com Enric Prat de la Riba o Francesc Cambó li conferiren la visió d’una Mallorca que necessita reafirmar-se com ella mateixa i disposar de les eines polítiques d’autogovern que ho fessin possible. No ho aconseguirà, ni amb la tardana aproximació de Maura a Cambó; i la seva activitat política final no anirà més enllà de l’erudició i dels jocs de saló amb les persones més significatives de la cultura i de la política que freqüentaven les tertúlies que es feien a ca seva, avui seu de l’Obra Cultural Balear.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.