Eleccions 2027

S’acosten les eleccions autonòmiques i municipals, i el panorama no sembla gaire diferent de l’actual. Segons algunes enquestes, PSOE i PP podrien cedir alguns dels seus diputats a Més o a Vox; però la conjuntura és tan variable que tots els escenaris romanen oberts, encara que l’esquerra ho té molt difícil per recuperar el poder (operacions Rufián a part). En algunes comunitats, els populars han volgut avançar les eleccions per alliberar-se del xantatge de Vox, però sembla que els comptes no els han sortit com esperaven. L’espanyolisme d’extrema dreta tampoc no ho té fàcil, després que els seus referents s’hagin configurat més com un problema que no com una solució per a l’exercici d’un govern responsable i fiable. La gent d’ordre no vol segons quins espectacles o inseguretats. 

A Mallorca, la novetat ve donada per la constitució de Coalició per Mallorca, que representa la reconstrucció de l’espai del mallorquinisme transversal i que pretén trencar l’ordre de prioritats existent a l’hora d’establir majories de govern. Aquesta confluència d’El Pi amb Som per Mallorca i altres partits locals tampoc no ho té fàcil. Configurar-se com una alternativa que posi al centre del debat polític Mallorca —o el conjunt de les Illes Balears— és tot un repte quan tenim un país que se’ns desfà entre les mans. Aquí, els únics beneficiaris són els grans hotelers, les multinacionals i un Estat espanyol central que s’aprofita de la nostra conversió en una mena de factoria colonial, on els naturals del país som la peça més irrellevant: «una minoria de privilegiats que es queixa injustament», segons els ulls de Madrid.

Els partits de la terra, els que històricament han representat el mallorquinisme polític, no poden subordinar l’eix de país als discursos prefabricats dels extrems de la dreta o de l’esquerra, que s’assenten en lluites que ens plantegen un món global d’oposats en blanc i negre. Construir el país vol consensos i no perdre, en cap moment, la raó de ser com a poble. A unes illes on la demografia ho trastoca tot, tant amb governs encapçalats pel PSOE com pel PP, s’ha de tenir una agenda de país per construir un sol poble. I aquest ha de ser el preu democràtic per establir un nou govern. No es poden repetir els errors del passat.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix hi ha l'enllaç.