LGTBIQ... què?

Enguany sembla que hi ha hagut trull amb això de la commemoració de l’Orgull. No és que un polític de l’extrema dreta homòfoba —pare de família nombrosa— hagi sortit de l’armari o s’hagin tornat a encendre les fogueres de la Inquisició; és que s’acosten les eleccions i el vot gai té el seu pes i no s’ha de deixar escapar. L’Orgull no es redueix a un simple espectacle de perruques o transformistes que animen la penya en una mena de carnaval d’estiu. El tema és molt més seriós, perquè va de drets humans i de dignitat de la persona. Els folklores escènics podran agradar més o menys, fins i tot als mateixos membres dels col·lectius al·ludits, però és important recordar —ni que sigui amb una festa esbojarrada— tot l’odi i la marginació que tantes generacions de persones han patit per estimar i ser estimades. 

La història de la humanitat és un constructe social que s’ha edificat sobre la repressió d’allò que era diferent o posava en qüestió l’ordre establert. El paper de les religions, fixant els dogmes del que era correcte i del que no, ha contribuït a fer pensar que l’heteropatriarcat (quina parauleta, no?) era la norma i que la resta eren desviacions abominables o vergonyoses que havien de ser combatudes. La cultura de la repressió que ens ha precedit ha deixat la seva petjada, i en una societat oberta i democràtica com l’actual encara queden restes d’intransigència i d’incomprensió. Fins i tot les ganes d’etiquetar amb sopes de lletres semblen voler-nos dividir entre normals i especials. I aquí el que tothom vol és la normalitat de poder viure la seva sexualitat i afectivitat sense tenir por de ser jutjat, gaudint dels mateixos drets i deures que els altres.

Des d’aquell juny de 1969, en què la mort de Judy Garland —icona clandestina del món gai d’aleshores— va treure de les catacumbes milers d’homosexuals als carrers de Nova York per reivindicar l’orgull i la dignitat de ser persones lliures, hem viscut un canvi revolucionari. Com al Mag d’Oz, l’arc de Sant Martí ha esdevingut la bandera que ha posat color a la vida en blanc i negre de tantes persones que es negaven a si mateixes. Desgraciadament, encara avui veim com determinades ideologies, països o credos aixequen, amb total impunitat, la bandera de la intolerància i de la repressió més brutal.

Si et sembla interessant aquest article el pots compartir. A baix teniu l'enllaç.